Resultats de la cerca

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons Collaborà a Nanu 1915, La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem Residí a París en 1920-31 en tornar-ne, es dedicà principalment al teatre amb obres de caràcter cosmopolita, una mica superficials, amb les quals assolí força èxits Madame 1932, Montparnasse 1934, Lilí vol viure 1935 Amb la represa del teatre català, assolí nous èxits Baltasar 1948, Bala perduda 1951, Joc de dames 1952 i Comèdia de dones 1953 Deixà inèdit un nomenclàtor de manufactures i marques de ceràmica de tot el món, illustrat

Començà conreant la pintura de gènere i el retrat, i es dedicà posteriorment a la caricatura, amb la qual assolí grans èxits Collaborà també en alguns diaris The Humorist , The English Spy i illustrà obres literàries

Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran irradiació Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d’Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc Fou el creador dels periòdics El Cañón Rayado , El Tiburón , Lo Xanguet , Un Tros de Paper , Lo Noi de la Mare , La Rambla  i altres, i assolí uns grans èxits amb La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona també fou…

Aconseguí èxits a Londres 1911 amb les seves aquarelles Descobridor artístic de la després anomenada Costa Brava, titulà La Catalunya Grega una exposició Sala Parés, 1906 que marca la darreria del Modernisme i albira la reacció classicista del Noucentisme Per sobre el virtuosisme detallista de la seva tècnica, conservà la força de l’emoció artística Fou un dels més famosos dibuixants humorístics de Catalunya Publicà abundosament a “Cu-cut" i a “En Patufet”, on es destacà com a animalista La seva producció en aquest sentit és comparable a les de Dulac, ARackham i Kley Illustrà De quan les…

El 1939 s’incorporà a la redacció del grup Timely Publications posteriorment Marvel, on aviat es convertí en cap de la secció de còmics, dels quals començà a escriure guions signats amb el pseudòmim Stan Lee, que més tard registrà com a nom legal L’any 1961 creà els Fantastic Four , sèrie en què els superherois adquiriren característiques més humanes, absents fins aleshores, i que es convertí en el seu primer gran èxit Posteriorment aprofundí en aquesta direcció, en la qual, amb Spiderman  i  The Incredible Hulk aconseguí dues de les considerades fites del gènere Més endavant llançà altres…

Un dels autors de dibuixos animats més importants del Japó, conegut com el Walt Disney japonès Començà la seva carrera a la dècada de 1960 collaborant en algunes de les sèries de televisió de dibuixos animats més populars del Japó, com Heidi , Marco o Mazinger Z , les quals, exportades arreu del món, han esdevingut èxits del cinema d’animació El 1984 establí el seu propi estudi, Ghibli  El 1978 realitzà Mirai Shounen Konan ‘Conan, el noi del futur’, la seva primera sèrie televisiva d’animació, i l’any següent estrenà el seu primer llargmetratge, Terebi to Kariosutoro no Shiro ‘El castell de…

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…