Resultats de la cerca

Es formà a Pàdua, on és documentat des del 1441, al taller de FSquarcione Desenvolupà per primera vegada les seves experiències sobre la perspectiva, apreses d’Andrea del Castagno i Donatello, en la decoració de la capella Ovetari 1448-51 a l’església dels Eremitani a Pàdua D’aquesta primera etapa és també el Retaule de la Mare de Déu de l’església de San Zeno de Verona les tres escenes de la predella són al Musée du Louvre Crucifixió i al Musée des Beaux-Arts de Tours Oració a l’Hort i Resurrecció Casat amb la filla de Iacopo Bellini, rebé la influència de l’estil dels…

Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor 1800 i la Mare de Déu amb l’infant Jesús 1806

Es formà a Sant Carles En sobresurten les còpies de la Puríssima i l' Ecce Homo de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxònia, així com una popular litografia de Sant Josep amb el nen Jesús

Excellí en les xilografies Autor d’uns tres-cents exlibris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat 1962, Els set pecats capitals 1963, Històries de les bruixes d’Altafulla 1971 i Ninots i rodolins 1972 Fou mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra

Documentat a Roma el 1551, treballà amb TZuccari i aviat excellí com a retratista L’any 1565 tornà a Bolonya, on dirigí una escola molt important i executà obres com la Mare de Déu amb l’Infant i sants 1565, església de Sant Giacomo Maggiore, Presentació al Temple 1583, Pinacoteca Nazionale, Bolonya, que mostren la coexistència d’un academicisme romà al costat d’elements naturalistes, característiques que representen un antecedent de la reforma dels Carracci

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès En morir el seu padrastre, l’impressor Pedro de Huete, el 1581, continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, morta aquesta 1588, ell tot sol Imprimí les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre les quals la Crònica de Beuter 1604, les Décadas d’Escolano 1510-11, els Anales de Diago 1613 i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts

Frare dominicà, estudià teologia a Santa Caterina de Barcelona 1487-1488, i estigué assignat al convent de València 1491-94 És autor del gravat en metall de La Mare de Déu del Roser 1488, difós pel Llibre dels miracles del Roser 1540 de Jeroni Taix, i que és la primera mostra important de gravat coneguda als Països Catalans fou tirat de nou el 1897 per l’Acadèmia de Sant Carles de València El mateix 1488 signà un altre gravat Sant Antoni Abat

Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina

Sobresurt per les seves illustracions de les Històries e conquestes dels reis d’Aragó , de PTomic editades per Carles Amorós a Barcelona l’any 1534, d’un estil de transició entre el gòtic i el Renaixement Féu també una làmina de la Mare de Déu de Montserrat Tingué una activitat molt intensa a diverses ciutats i a Saragossa estigué associat, el 1547, amb Juan de Yciar, que retratà i amb qui collaborà fins el 1552, any que partí cap a Pau El seu estil havia evolucionat cap a un renaixentisme ple

Fill i deixeble de Joan Vila i Cinca  i pare de Joan Vila i Grau Es formà també a la Llotja barcelonina i a l’escola de San Fernando de Madrid Pensionat per l’ajuntament de Sabadell, anà a París i a Itàlia Partí d’un realisme directe La mare , 1914, i rebé després la influència de Mela Muttermilch La mare cosint , 1918 Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, 1919, i residí a París 1919-20, on feu alguns finíssims paisatges urbans Exposà de nou a Barcelona el 1922 El Camarín i el 1932 Syra, i alhora prengué part en diverses exposicions collectives A la postguerra participà en…