Resultats de la cerca

Aplicà la tècnica de la litografia en color a l’art del cartell La seva abundant producció es destaca per un colorit clar i un dinamisme alegre Saxoleine, Bal du Moulin Rouge, Palais de Glace , etc Féu també algunes illustracions bibliogràfiques Hi ha un museu dedicat a la seva memòria a Niça

Format a Llotja El 1919 exposà a Sabadell S'integrà al grup Nou Ambient, on, amb Camps Ribera, fou el principal promotor de l’exposició Nonell 1922 que significà la decisiva revaloració del pintor S'orientà aviat cap a la caricatura, d’una expressivitat simple i directa i molt personal, especialment la centrada en tema futbolístic collaborà a L’Esport Català , El Mundo Deportivo , Xut , El Once , Dicen , etc Exposà a Barcelona, Reus, Tarragona, Lió, Saragossa, Lleida, etc Publicà els records Tot fent memòria 1973

A diferència de la composició tipogràfica tradicional, en què hom ajunta els tipus d’impremta d’un a un fins a confegir una línia de text, o de la composició en calent, com la linotípia, en què hom emmotlla amb metall fos una ratlla completa de text, en la fotocomposició, o composició en fred, hom impressiona un material fotosensible amb la imatge d’un dels signes del text —com succeïa en el procediment signe a signe propi de les primitives fotocomponedores— o de tot un fragment de text —tal com succeeix en les fotocomponedores modernes— a partir del qual hom realitza la corresponent forma d’…

Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854 Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros , important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona Després, edità El Eco de la Clase Obrera , també a Madrid agost del 1855 — febrer del 1856, que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement del dret d’associació del…

Treballà com a model a Barcelona i als Estats Units, on anà el 1969 A Catalunya, freqüentà el taller de Xavier Corberó Des del 1975 creà en exclusiva per a la joieria Tiffany de Nova York, per a la qual dissenyà sèries molt diverses de joies i complements amb un estil figuratiu inspirat en la natura, i des del 1979 en fou directora creativa S’establí a Catalunya la dècada de 1980 L’any 2000 creà la Fundació Nando & Elsa Peretti en memòria del seu pare, el magnat del petroli italià Nando Peretti, amb seu a Roma i una delegació creada el 2014 a Sant Martí Vell Gironès El 1987…

Es formà a les acadèmies de Joaquim Torres Canosa i Joan Baixas, on conegué Josep Mompou, de qui fou molt amic En 1909-10 publicà dibuixos satírics a la revista Papitu influïts per Ismael Smith, també amic seu, i començà a dibuixar teixits i estampats associat amb Mompou Des del 1916 es dedicà al disseny i la fabricació de joguines, llums, objectes decoratius i, sobretot, mobles, dels quals creà més de vuit models diferents i comercialitzà en diverses botigues de Barcelona Des de mitjan anys vint feu exposicions de pintura, activitat que no abandonà mai i colleccionà pintures que…

Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista  Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a  Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a  Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y recambios 1983…

Autodidacte Exposà l’any 1932 a Terrassa i exercí com a crític d’art a El Dia d’aquella ciutat L’any 1934 exposà a Barcelona El 1945 foren publicats els primers llibres amb gravats seus Les coses benignes , de Ruyra, Arcàdia sense mite , de R Benet, i 20 tannkas , de Carles Riba Perfeccionà els coneixements de gravat i illustrà Tristeta , d’Emili Vilanova 1947 Dos anys després, ajudat per Víctor M d’Imbert, llançà la Collecció de Gravats Contemporanis de La Rosa Vera en tirada de cinquanta exemplars, amb els quals contribuí a estendre aquesta tècnica entre molts artistes catalans També ha fet…

Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics Participà en el primer Saló dels Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Fou l’ànima de les revistas “Xut” 1922-36 i “El Once” 1945-65, que dirigí des del 1954 Creà l’efímer “El Senyor Canons” 1925 i 1930 Collaborà, entre altres publicacions, a “L’Esquella de la Torratxa” des del 1915, “Papitu” des del 1916, “El Be Negre”, del qual fou director artístic 1931-33, “D’Ací i d’Allà”, “La Veu de Catalunya” des del 1933…

Vida i obra Llibreter de professió, dugué a terme una activitat literària i editorial extraordinària amb una gran visió comercial, estigué atent a les novetats literàries del seu temps, captà els gustos del públic lector i compilà i edità obres pròpies, i, sobretot, refoses d’altri, en publicacions impreses de petit format i preu assequible Ben relacionat amb les classes dirigents, especialment les eclesiàstiques, exercí de transmissor cultural des de les elits cap a les classes populars En l’àmbit de la poesia, des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics alguns de catalans i…