Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Peter Schöffer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor alemany.
Després de treballar amb Gutenberg i Johann Fust a Magúncia, s’associà amb el darrer, es casà amb la seva filla i, a la seva mort, es féu càrrec de la impremta Contribuí al perfeccionament de les tècniques d’impressió inventà la interlínia i les notes marginals i fou el primer a imprimir en color els títols i les majúscules inicials de cada capítol Imprimí el Saltiri de Magúncia 1457, primer llibre amb peu d’impremta complet, i la Bíblia llatina 1462 de 48 línies
Gutenberg
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què fou conegut Johann Gensfleisch, presumpte inventor de la impremta de tipus mòbils.
Cap al 1420 la seva família fou expulsada de Magúncia per motius polítics, i s’establí a Estrasburg, on ell treballà en la talla de pedres precioses i més endavant, cap al 1437, en la fabricació de miralls Hi ha notícia que, aproximadament a partir d’aquesta època, es dedicà al desenvolupament d’una tècnica, envoltada del més gran secret, que hom pot identificar amb el procediment d’impressió per mitjà de tipus mòbils El 1448, de nou a Magúncia, continuà les investigacions per al perfeccionament del seu invent, i el 1450 s’associà amb Johann Fust, que aportà 800 gulden per a “fer llibres” En…
Albrecht Dürer

Albrecht Dürer, Autoretrat (1498)
Museo Nacional del Prado
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant, gravador i tractadista alemany.
Després d’un primer aprenentatge amb el seu pare, que era orfebre, treballà al taller de Michel Wolgemut 1486-89 Del 1490 al 1494 féu un viatge d’estudi i perfeccionament per Colmar, Basilea i Estrasburg El 1494 es casà amb Agnes Frey a Nuremberg i féu el seu primer viatge a Venècia Frederic el Savi, elector de Saxònia, li encarregà el seu retrat i dos políptics, i Dürer esdevingué un dels seus pintors protegits El 1505 tornà a Itàlia, realitzà diverses obres a Venècia i visità algunes altres ciutats El 1512 començà a relacionar-se amb Maximilià I, per encàrrec del qual realitzà l’enorme…
cartell
cartell propagandístic xinès per al control de la natalitat
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…
cartellisme esportiu

Un exemple de cartellisme esportiu és el cartell que Antoni Utrillo feu el 1905 per a anunciar un partit benèfic de pilota basca
Postermil
Disseny i arts gràfiques
Esport general
Els cartells són elements publicitaris, normalment en forma de fulls impresos de grans dimensions, elaborats per anunciar alguna cosa, tant en l’àmbit comercial i empresarial com en el camp lúdic i recreatiu.
Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…