Resultats de la cerca

Hom empra tintes d’anilina amb un solvent alcohòlic d’evaporació molt ràpida Els clixés són de cautxú i van muntats en cilindres que reben la tinta d’un roleu que l’agafa d’un altre que gira dins un recipient ple de tinta

Sobresurt per les seves illustracions de les Històries e conquestes dels reis d’Aragó , de PTomic editades per Carles Amorós a Barcelona l’any 1534, d’un estil de transició entre el gòtic i el Renaixement Féu també una làmina de la Mare de Déu de Montserrat Tingué una activitat molt intensa a diverses ciutats i a Saragossa estigué associat, el 1547, amb Juan de Yciar, que retratà i amb qui collaborà fins el 1552, any que partí cap a Pau El seu estil havia evolucionat cap a un renaixentisme ple

Fundador del Teatre Líric Català 1901 i collaborador, en ple modernisme, de Joventut  i El Poble Català Deixeble d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou un dels primers a reprendre les edicions en català després de la guerra El 1944 fundà, amb el seu fill Jaume Aymà i Mayol , l’ editorial Aymà , i el 1947, el premi Joanot Martorell de novella, que després es convertí en el premi Sant Jordi 1960 La “Collecció Literària Aymà” 1947-51 fou una de les que més incidí en aquell moment en la recerca i recuperació d’un públic català culte

Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al surrealisme Des del 1929 exposà als salons argentins i a altres països americans, especialment a Mèxic, on residí alguns anys, i als Estats Units La seva obra es troba repartida en museus argentins, Santiago de Xile, Lima, Nova York i Virgínia Obtingué diversos premis i publicà, entre altres obres, Diez grabados 1947, Gravat català al boix 1947, Tècnica del grabado al buril 1948 i el Gravat català…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1959-64 Els seus dibuixos —que signa Pilarín — es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort  en la qual ha collaborat des dels inicis i ha illustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també la caricatura en publicacions periòdiques El correo catalán , Oriflama , El 9 nou , etc Publicà el seu primer llibre el 1964, i…

Fill de Rafael Marquina i Angulo i net del fotògraf Pau Audouard S’inicià en el disseny de mobles, llums i accessoris domèstics el 1951 Fou soci fundador d’ADI-FAD i membre del seu patronat des del 1956 Amb André Ricard i Miquel Milà la seva aportació fou determinant perquè l’associació inclogués el disseny industrial com a disciplina de ple dret Guanyà el Delta ADI-FAD d’or del 1961 amb el seu setrill antidegoteig de perfil cònic, que aconseguí una difusió extraordinària Collaborà també amb destacats arquitectes amb Jeroni de Moragas Gallissà en una casa unifamiliar a Sant Just…

Tal com és entès actualment, pretén d’actuar sobre l’entorn físic de l’home per tal de millorar-lo en el seu conjunt Amb la revolució industrial, els productes fabricats manualment passaren a ésser produïts en grans sèries per les màquines i en desaparegueren les característiques i la forma individual anteriors Els nous articles industrials intentaren de lluitar contra el perill de la massificació, tot dissimulant llur origen mecànic amb un ornament desmesurat Posteriorment, començà a haver-hi alguns sistemes, com el del moviment anglès Arts and Crafts i el seu líder William Morris, que s’…

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric Tormo , Arnau…