Resultats de la cerca

Dirigí La Veu d’Urgell de Mollerussa i Lo Pregoner 1921 de Bellpuig Urgell Publicà els drames El captaire 1921 i Regeneració 1932, la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes 1928 Usà el pseudònim Tomàs Roure

Collaborà, entre altres publicacions, a Diario de Mallorca , Lluc i Ponent Publicà els llibres de poemes Angoixa del no-res 1960, A Santa Maria del Camí 1961 i Terra de gerrer 1963 En pintura conreà l’aquarella, i exposà collectivament i individualment diverses vegades

Fou secretari perpetu de l’Academia Galega i director d’"A Nosa Terra”, de la Corunya Publicà obres de costumisme local poemes Brétemas, 1896 Rayolas , 1898 i narracions Contos da forxa , 1919 A terra chama , 1925, i també La literatura gallega en el siglo XIX 1903, Literatura gallega 1911 i Influencia de los catalanes en el progreso de la industria pesquera en Galicia 1904, publicat en el butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual era membre corresponent

Nascut Lawrence Monsanto Ferling, restà orfe de pare i mare molt jove Tingué una infància atzarosa, marcada pels canvis de tutors, la rebellia, un intens interès pel món de la cultura i incursions en la delinqüència, motiu pel qual fou internat en una institució En sortir-ne, estudià periodisme a la Universitat de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví en un submarí, obtingué un màster en literatura a la Universitat de Colúmbia 1947 i el 1950 es doctorà a la Sorbona de París en literatura comparada Installat el 1951 a San Francisco, l’any 1953 hi fundà la…

Es llicencià en lletres a Barcelona S’inicià molt jove en la literatura i collaborà en La Publicitat , Mirador i Quaderns de Poesia , dels quals fou fundador Aviat feu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927 Poemes 1932, Joc partit 1935 i L’aventura fràgil 1937 Després de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista Destino i de l’ Editorial Destino i hi escriví amb regularitat La tragèdia collectiva, la guerra i la…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Fins el 1522 treballà a Augsburg anà després a Estrasburg, on conreà la illustració de llibres, especialment dels clàssics llatins i prerenaixentistes, per a diferents llibreters de la ciutat Una de les seves obres cabdals són els boixos per a illustrar els poemes de Petrarca La crítica actual el considera un dels millors gravadors alemanys i li atribueix la paternitat d’estampes atribuïdes anteriorment a ADürer i a LCranach El seu pare, Hans Weiditz, dit el Vell Friburg de Brisgòvia, segles XV-XVI, escultor, és documentat a Friburg entre el 1497 i el 1510, on féu l’altar dels…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…

Pràcticament autodidacte, el 1960 es presentà a l’Ateneu Barcelonès El 1974 es traslladà a Samalús, on residí i treballà habitualment Per aquest motiu i per la seva admiració per Ramon Garriga i Boixader fou conegut com l’ Ermità de Samalús II Des del 1992 tingué a casa seva una exposició permanent de la seva obra escultòrica Feu diverses exposicions a Barcelona i participà en mostres collectives a Montecarlo i Sardenya Amb expressivitat i esquematització de les formes, conreà especialment l’escultura animalística i molt concretament la dels mussols  Foren molt populars els calendaris…