Resultats de la cerca

Especialitzat en la tècnica del gravat sobre el coure, formà part del grup anomenat kleinmeister Hom en conserva algunes pintures Història de David , 1534 Musée du Louvre El seu germà i deixeble Barthel Beham Nuremberg 1502 — Venècia 1540 seguí una trajectòria similar i treballà a Itàlia, possiblement amb Marcantonio Raimondi

Deixeble del seu oncle Francesc Jordan Acadèmic de Sant Carles Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca 1808 i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba De retorn s’establí a Barcelona Entre els seus gravats, es popularitzà un retrat d’Álvarez de Castro Illustrà una Historia de Grecia antigua El seu fill Albert Estruch Barcelona~1830 — Manila 1884, gravador i medallista, deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fábrica del Timbre, a Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila Possiblement fou germà…

El 1517 estava ja installat per compte propi S'han conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de RLlull Liber de conceptu virginali , 1518, però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas , el 1519, novelles cavalleresques i comèdies En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala 1524

Estudià amb Joan Baptista Ravanals El 1724 anà a Roma i treballà al taller de Sebastiano Conca El 1731 s’establí a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans Posteriorment retornà a València, sota la protecció del marquès de Dosaigües, on morí amb les facultats mentals pertorbades Com a gravador, les seves obres principals són la làmina del sermó Las tres púrpuras de Alcira de Jaume Cervera 1707, la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi 1709, la primera del volum I del Museo Pictórico de Palomino 1715, els retrats del comte d’Alzira i del marquès de Busianos Com a…

Consisteix a submergir una planxa metàllica en una solució àcida capaç d’atacar el metall prèviament cal protegir-ne les dues cares amb un vernís insoluble a l’aigua i a l’àcid, però amb prou mordent perquè quan hom dibuixi a la seva superfície amb una eina dura el metall quedi descobert en els punts dibuixats L’àcid només ataca les parts descobertes i produeix uns solcs que donaran els negres les superfícies no atacades donaran els blancs La planxa preparada així és emprada per al tiratge sobre paper Les variants més importants de l’aiguafort són l'aiguatinta, el gravat al sucre, el gravat…

Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…