Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Francesc Xavier Lluch i Gros

Francesc Xavier Lluch i Gros
© Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
Indústria tèxtil
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i expert tèxtil.
Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats
Mateu Culell i Aznar
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador.
Format a Llotja i a l’Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mosaics, d’un Modernisme elegant i contingut Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona
Ferran Cartes i Yerro
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dissenyador gràfic i escultor.
Autodidacta, treballà incialment en el camp del disseny industrial, i posteriorment en el grafisme, on manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista CAU i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana 1972-85 És conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual política i institucional Així, collabora amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat 1965 Ha fet algunes exposicions de pintura
Jordi Pericot i Canaleta
Disseny i arts gràfiques
Artista plàstic, teòric i pedagog del disseny, i semiòleg.
Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa Llenguadoc Es llicencià en filosofia 1975 i es doctorà en història de l’art 1984 per la Universitat de Barcelona En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’ art cinètic a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE Mostra Espanyola de Noves…
Linus Moulines i Gascons
Disseny i arts gràfiques
Llibreter.
Militant polític actiu, fou membre del POUM Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, posteriorment residí a Luxemburg i Alemanya, fins que passà a Amèrica El 1946 anà al Brasil, però el mateix any es traslladà a Veneçuela, on fixà la seva residència definitivament Hi fundà la Librería Politècnica 1958 i fou, també, fundador de l’editorial Nueva Cádiz Coneixedor de l’esperanto, en fou un promotor actiu en aquest país i, el 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista Exercí de profesor de l’esperanto a la Universitat Catòlica de Veneçuela Explorador afeccionat, descobrí,…
Patrick Gifreu
Disseny i arts gràfiques
Educació
Literatura catalana
Escriptor i dibuixant.
Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador Ha publicat les narracions Tor Vabel 1979, premi La Selva del Camp de narrativa, Hava 1981, Autoplàstia del cargol tocat pel bolet 1988 i L’Arca de Noesi 1993, els reculls de poesia Fang tou 1976, Falsa alarma 1979 i Telediari 1980 i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations , Quadrícula 1979, Ics 1982, premi Líopez Picó de poesia i Teoria de les Ics 1991 Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista,…
,
perspectiva

Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
Domènec Fita i Molat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Escultor, pintor, dibuixant, vitraller i ceramista.
Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958 Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…
Josep Maria Junoy i Muns
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Literatura
Poeta, periodista i dibuixant.
Germà consanguini d’ Emili Junoy i Gelabert De jove residí a París, on entrà en contacte amb els escriptors i pintors més significatius de l’avantguarda i feu de venedor de llibres i de marxant de pintura Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu 1908-10, on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d’anticlericals També collaborà a El Poble Català , Iberia , La Publicidad , La Veu de Catalunya i Vell i Nou , entre altres publicacions Fou un dels introductors de l’avantguarda a Catalunya, amb el recull Poemes i calligrames 1920, en què barrejà materials de…
,
Leonardo da Vinci

Autoretrat de Leonardo da Vinci (aprox. 1505)
Arquitectura
Escultura
Pintura
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià.
A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…