Resultats de la cerca

Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats

Format a Llotja i a l’Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mosaics, d’un Modernisme elegant i contingut Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona

Autodidacta, treballà incialment en el camp del disseny industrial, i posteriorment en el grafisme, on manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista CAU i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana 1972-85 És conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual política i institucional Així, collabora amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat 1965 Ha fet algunes exposicions de pintura

Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa Llenguadoc Es llicencià en filosofia 1975 i es doctorà en història de l’art 1984 per la Universitat de Barcelona En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’ art cinètic  a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE Mostra Espanyola de Noves…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on més tard impartí classes de teoria i història de les belles arts També estudià dret a la Universitat de Barcelona Treballà per a diverses editorials i a les revistes Catalunya  i La Illustració Catalana , publicant-hi illustracions i textos Així mateix, fou director artístic de l’ Enciclopedia universal ilustrada Espasa i publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint La seva narració  El Ton de la Muga Estudi per a una novella , guanyà la Copa dels Jocs Florals de Barcelona del 1905 i fou editada juntament amb la…

Militant polític actiu, fou membre del POUM Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, posteriorment residí a Luxemburg i Alemanya, fins que passà a Amèrica El 1946 anà al Brasil, però el mateix any es traslladà a Veneçuela, on fixà la seva residència definitivament Hi fundà la Librería Politècnica 1958 i fou, també, fundador de l’editorial Nueva Cádiz Coneixedor de l’esperanto, en fou un promotor actiu en aquest país i, el 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista Exercí de profesor de l’esperanto a la Universitat Catòlica de Veneçuela Explorador afeccionat,…

Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador Ha publicat les narracions Tor Vabel 1979, premi La Selva del Camp de narrativa, Hava 1981, Autoplàstia del cargol tocat pel bolet 1988 i L’Arca de Noesi 1993, els reculls de poesia Fang tou 1976, Falsa alarma 1979 i Telediari 1980 i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations , Quadrícula 1979, Ics 1982, premi Líopez Picó de poesia i  Teoria de les Ics 1991 Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense…

La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…

Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958  Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…

Germà consanguini d’ Emili Junoy i Gelabert De jove residí a París, on entrà en contacte amb els escriptors i pintors més significatius de l’avantguarda i feu de venedor de llibres i de marxant de pintura Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu 1908-10, on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d’anticlericals També collaborà a El Poble Català , Iberia , La Publicidad , La Veu de Catalunya  i Vell i Nou , entre altres publicacions Fou un dels introductors de l’avantguarda a Catalunya, amb el recull  Poemes i calligrames 1920, en què barrejà materials de…