Resultats de la cerca

Fundà a Basilea 1491 una impremta, en la qual estampà més de tres-centes obres Fou l’introductor a Alemanya dels caràcters tipogràfics itàlics i romans Amic íntim d’Erasme, li publicà obres

Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII

Vida i obra Substituí sempre el cognom real Boloç per l’apellatiu Amorós Domiciliat a Barcelona almenys des del febrer del 1498, hom el troba treballant amb Diego Gumiel i, posteriorment, amb Joan Luschner, fins que el 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el Vocabulari llatí-català de Nebrija  A la collaboració amb Luscher pertany l’edició comentada dels usatges de Jaume Marquilles 1505, on és visible la introducció d’elements tipogràfics francesos Entre la seva nombrosa producció figuren moltes edicions de llibres de consum, però sobretot fou el tipògraf d’elecció per a…

Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador Més tard 1845 fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses Els seus fills Joaquim Subirana i Fajol Barcelona 1851 — 1906 i Eugeni Subirana i Fajol Barcelona 1855 — 1934, ampliaren l’empresa i la dotaren d’un dels millors tallers tipogràfics del seu temps

Fou l’impressor oficial de la Universitat de Barcelona S'especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona El seu fill Ceferí Gorchs i Esteve Barcelona 1846 — 1920, continuà el negoci familiar Creà models tipogràfics originals i fundà la revista “El Correo Tipográfico” Fou president de l’Institut Català de les Arts del Llibre

Estudià a Roma, a Bolonya 1506 i a París, on s’especialitzà en filosofia i literatura encara tornà a Itàlia, el 1516 Fou corrector d’Henri Estienne, membre de la corporació dels llibreters a París 1518 i impressor reial 1530, i es dedicà sobretot a reformar els caràcters tipogràfics, i més endavant al gravat, amb disseny de lletres ornamentades, vinyetes, marques en tingué una de pròpia per a les seves obres, etc Escriví una mena d’art de tipografia i calligrafia, Le Champfleury 1529, a més de traduccions i edicions anotades d’autors clàssics

Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns…

Treballà a l’escola d’art de Kazan’, on conegué ARodčenko , amb qui es casà El 1921 participà en l’exposició “5x225”, que declarà morta la pintura de cavallet L’any següent treballà a la fàbrica tèxtil Tsindel dissenyant teixits, i alhora es dedicà a l’escenografia El 1925 treballà amb VMajakovskij fent cartells publicitaris Des del 1929 s’ocupà del grafisme i publicitat, juntament amb el seu marit, i ambdós editaren dues publicacions illustrades i collaboraren en les revistes soviètiques més importants El 1960 els dissenyadors tipogràfics de la Unió d’Artistes de Moscou li…