Resultats de la cerca

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons Collaborà a Nanu 1915, La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem Residí a París en 1920-31 en tornar-ne, es dedicà principalment al teatre amb obres de caràcter cosmopolita, una mica superficials, amb les quals assolí força èxits Madame 1932, Montparnasse 1934, Lilí vol viure 1935 Amb la represa del teatre català, assolí nous èxits Baltasar 1948, Bala perduda 1951, Joc de dames 1952 i Comèdia de dones 1953 Deixà inèdit un nomenclàtor de manufactures i marques de ceràmica de tot el món,…

Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins el 1984, data…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a advocat i en diversos negocis immobiliaris Membre de l’Opus Dei, organització que abandonà l’any 1973, fou delegat d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona 1970-74 Des del 1966 assumí les tasques d’editor del Grup Mundo, que controlava diverses publicacions obertes als sectors progressistes i antifranquistes de Barcelona els anys setanta, com el setmanari “Mundo” i els diaris d’informació general “Tele-exprés”, “Catalunya Exprés” i “Mundo Diario” També formaven part del grup el diari esportiu “4/2/4”, l’editorial Dopesa, que…

Es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Ha collaborat com a ninotaire amb acudits en diversos diaris El Punt , Regió7 , Mundo Deportivo , La Vanguardia Ha publicat reculls d’acudits i de dibuixos Sense Kap ni peus 1997, La Patumàquia Llibre de ninots de Patum 2001, El Maragallato 2006, Manar Manar 2009, Som i Serem Postals de la Catalunya independenta 2013, Pujol i fa sol 2014, a més de diversos volums de Pelotazos 2007 apareguts en la premsa esportiva Tiro al blanco , Aquellos maravillosos años , La cuadratura del círculo virtuoso , Cosas del Barça Ha publicat també…

Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades…

D’infant la seva família anà a viure a Barcelona, on cursà estudis d’arquitectura Un viatge als EUA durant els anys d’estudiant el decidí a dedicar-se al món de la moda En tornar a Barcelona, amb el seu germà David, començà a dissenyar camises estampades d’estètica pop que obtingueren un gran èxit Desenvolupà els seus models associat amb l’empresa de confecció Meyba fins el 1996, que juntament amb el seu germà creà una marca pròpia, Custo of Barcelona, posteriorment Custo Barcelona, els productes de la qual obtingueren un enorme èxit als EUA A la fi dels anys noranta s’introduí…

Fill d’Avellí Artís i Balaguer , fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia Combaté en la guerra civil amb l’exèrcit republicà i se'n retirà com a tinent coronel Exiliat a Mèxic 1939-64, hi exercí com a caricaturista satíric, dibuixant publicitari, periodista, pintor i escenògraf per al cinema, el teatre i la televisió Membre…

Deixeble de GMoreau De primer treballà en un estil acadèmic El trinxant 1897 Conreà l’impressionisme 1899, i fou influït per PCézanne Models al taller 1900 S'orientà 1904-05 vers el puntillisme Luxe, calma i voluptuositat Conreà el fauvisme, del qual fou el cap d’escola 1905-08 en aquest període el seu estil se simplificà grans taques de color intens separades per traços negres i línies en arabesc La joia de viure 1906 Barnes Foundation, Meiron, EUA Continuà sempre, dins una heterodòxia, fidel al fauvisme Dos viatges al Marroc 1911-13 i l’atracció del cubisme el portaren vers…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…

Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el cartell, la…