Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
plaça de toros
Plaça de Toros Monumental , Barcelona
© C.I.C - Moià
Tauromàquia
Espai rodó voltat de seients escalonats, on es fan les corregudes de toros.
correguda de bous
Tauromàquia
Espectacle comercialitzat consistent a lluitar un home (dit torero) amb un bou, esquivant-ne les escomeses, i finalment, a donar-li mort, d’acord amb les convencions especificades en la tauromàquia.
Aquest espectacle, d’origen i reglamentació castellans dit corrida , en castellà data del començament del segle XVIII, a conseqüència del desenvolupament autònom de les sorts a peu i el relatiu declivi de les efectuades a genet Actualment ambdues especialitats subsisteixen i, de vegades, formen part del mateix espectacle
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…
Rafael Dutrús Zamora
Teatre
Tauromàquia
Torero còmic, més conegut com a Llapissera, renom que degué a la seva alçària física.
Vestit d’etiqueta, amb frac i barret de copa, imitava davant els braus les actituds dels toreros famosos Debutà a València el 1914 Amb Carmel Tusquelles Xarlot i un peó conegut per El Botones formà quadrilla unes quantes temporades Complementà sovint les actuacions amb les de la banda de L'Empastre Fou autor d’un llibre de memòries, Aventuras y desventuras de Llapisera fou també empresari taurí
monya
Tauromàquia
Adorn de cintes, flors, etc, que hom col·loca en la divisa dels braus.
Pere Balañà i Espinós
Cinematografia
Economia
Tauromàquia
Empresari de cinema i d’espectacles taurins.
Començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e…
,
divisa
Tauromàquia
Distintiu de les ramaderies que porten els braus durant la cursa, consistent en unes cintes de colors unides per un arponet que hom clava prop del coll del brau.