Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
plaça de toros
© C.I.C - Moià
Tauromàquia
Espai rodó voltat de seients escalonats, on es fan les corregudes de toros.
correguda de bous
Tauromàquia
Espectacle comercialitzat consistent a lluitar un home (dit torero) amb un bou, esquivant-ne les escomeses, i finalment, a donar-li mort, d’acord amb les convencions especificades en la tauromàquia.
Aquest espectacle, d’origen i reglamentació castellans dit corrida , en castellà data del començament del segle XVIII, a conseqüència del desenvolupament autònom de les sorts a peu i el relatiu declivi de les efectuades a genet Actualment ambdues especialitats subsisteixen i, de vegades, formen part del mateix espectacle
tauromàquia
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…
toril
Tauromàquia
Lloc annex a la plaça de toros, dins del qual són tancats els toros que hom ha de torejar.
Carmel Tusquellas i Forcén
Tauromàquia
Arts de l'espectacle (altres)
Torero còmic.
Fou conegut com a Charlot's Es presentà com a torero còmic a les Arenes de Barcelona el 1916, i des de llavors popularitzà les xarlotades , de les quals és considerat el fundador Fou popular a les places de toros de la península Ibèrica i de l’Amèrica Llatina
Pedro Romero
Tauromàquia
Torero andalús.
Descendent de família de toreros, formà part, des del 1771, de la quadrilla del seu pare Primera figura des del 1776, es retirà del toreig actiu el 1799, després d’haver matat prop de 5 600 toros sense haver rebut cap enganxada En fundar-se l’escola de tauromàquia de Sevilla 1830, en fou designat primer mestre És considerat una de les figures més significades de la tauromàquia de tots els temps
toriler
Tauromàquia
Persona de la dependència d’una plaça de toros que s’ocupa d’obrir i tancar la porta de sortida dels toros a la plaça.
Manuel Granero i Valls
Teatre
Tauromàquia
Torero.
Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata
noveller
Tauromàquia
Torero que toreja i mata toros novells de més de dos anys i menys de quatre.
Miquel Báez i Espuny
Tauromàquia
Matador de toros conegut pel sobrenom d’El Litri, que ja emprà el seu pare, torero andalús.
Prengué l’alternativa a València el 1950 Es caracteritzà per un estil d’alta qualitat artística i per un coratge excepcional L’any 1967 fou la seva darrera temporada completa