Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
agrupació urbanística
Dret
Mancomunitat o agrupació de municipis, en els quals pot també participar la diputació provincial, que té per objecte específic la promoció i la gestió d’obres i serveis urbanístics.
agrupació de municipis
Dret
Previsió constitucional o estatutària per a poder establir circumscripcions territorials pròpies diferents de la província, mitjançant l’agrupació de municipis.
agrupació municipal forçosa
Dret
Agrupació de municipis limítrofs de petit nombre d’habitants, per al sosteniment d’una secretaria comuna o per a la prestació de serveis essencials quan no disposen individualment de recursos suficients.
agrupació de finques
Dret
Unió de dues o més finques inscrites per formar-ne una altra amb número diferent de les agrupades, sempre que es tracti de finques afrontades o, si són discontínues, formin una finca funcional
.
agrupació d’empreses
Dret
Modalitat contractual de col·laboració entre empresaris que sense arribar a l’extrem de crear un ens amb personalitat jurídica pròpia, serveix per a facilitar o desplegar en comú l’activitat empresarial dels seus membres.
ciutat lacustre
Ciutat lacustre Palafits al llac de Constança
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana…
Antoni Pelegrí i Partegàs
Dret
Advocat i escriptor.
Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau Fou fundador del Centre d’Estudis Interplanetaris 1958 i president de l’Agrupació Astronàutica Espanyola 1966-68 i de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Collegi d’Advocats de Barcelona 1976-80, entre altres institucions Escriví sobre els drets humans Drets humans i constitució espanyola , 1990 i el dret interplanetari L’home i el dret en l’espai còsmic , 1967, temes sobre els quals ha escrit un gran nombre d’articles Durant quinze anys, a la postguerra, se celebraren a casa seva les sessions de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el…
Josep Maria Gich i Pi
Periodisme
Dret
Literatura catalana
Política
Història
Notari, periodista i assagista.
El 1909 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, es doctorà en dret el 1917, a Madrid, i el mateix any 1917 era admès com a acadèmic a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Exercí de notari a Barcelona i, des del 1920, fou catedràtic de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Fundà amb Lluís Vila i d’Abadal l’Agrupació Escolar Tradicionalista El 1909 era membre d'Acció Social Popular Milità a…
,
codi
Dret
Text de dret positiu concebut amb un criteri unitari i sistemàtic que regula una determinada branca del dret.
El codi és expressió del procés de codificació que s’inicià al s XIX els precedents legislatius que adoptaren aquest nom, dels quals el més conegut és el Codi de Justinià El Codi, no foren més que compilacions o simples recopilacions Cal diferenciar-lo de la compilació o de la recopilació de lleis, puix que, mentre que aquestes són una agrupació de lleis ja existents feta en forma sistemàtica o cronològica, el codi constitueix una llei nova amb un contingut nou, encara que es fonamenti en lleis i costums existents El codi pretén d’assolir la totalitat de la matèria regulada d’una forma…