Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
parc urbà
Un aspecte del parc urbà Torras Villà de Granollers amb el monument a la sardana aixecat el 1976
© Fototeca.cat
Urbanisme
Parc dins o molt prop d’un nucli urbà que acompleix la funció d’airejar-lo i de procurar recreació als seus habitants.
Entre els parcs urbans més notables dels Països Catalans sobresurt la Devesa de Girona, que té els seus orígens al segle XVIII També del segle XVIII és el Laberint d’Horta, a Barcelona, que ajunta la fórmula del parc amb la del jardí Al recinte de l’enderrocada Ciutadella de Barcelona, hi fou bastit des del 1872 el parc de la Ciutadella Altres parcs barcelonins són el del Turó, el parc Güell, d’Antoni Gaudí, el de Montjuïc, el del Puget, el del Guinardó, el de la Guineueta, el de Cervantes, el de l’Escorxador, el de l’Espanya Industrial, el de la Creueta del Coll, el del Castell de l’Oreneta…
nucli urbà
Urbanisme
Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.
A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions han passat d’ésser el lloc d’habitació a ésser una zona de comerços i oficines Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l’urbanisme L’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic, promogut pel Consell d’Europa, el 1975, centrà bàsicament el seu esforç entorn de la problemàtica de conservació del nucli urbà segons el seu sentit originari
mobiliari urbà
Urbanisme
Construcció i obres públiques
Mobiliari viari especialment indicat per a zones urbanes.
conurbació
Urbanisme
Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial.
El terme fou encunyat per Patrick Geddes Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis És sempre un fenomen negatiu per a la correcta estructura social i física de la ciutat se n'ha dit càncer de la ciutat, creixement com taca d’oli, suburbialització dels nuclis absorbits , contra el qual el planificador urbà ha de proposar mesures estructurants i de requalificació, descongestives En aquest sentit hom ha fet un modern esforç teòric amb l’elaboració del model de la ciutat regió i amb el concepte de continu urbà, però no continu…
ciutat jardí
Urbanisme
Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.
El terme estricte, però, es refereix a la concepció de Sir Ebenezer Howard 1850-1928 expressada en Tomorrow, a Paceful Path to Real Reform 1898 i realitzada en part a Letchworth Garden City 1904, per B Parker i R Unwin i a Welwyn Garden City 1920, per L de Soissons Aquestes realitzacions es caracteritzen per l’ús de l’habitatge unifamiliar aïllat o en renglera, amb jardins al voltant, estructurat en forma de raïms de cases i amb un centre comercial representatiu Tanmateix, l’esquema teòric de Howard era circular, de 500 ha de superfície i capacitat per a 30 000 h, amb un parc central de 70 ha…
barriada
Urbanisme
Barri gran.
En el llenguatge usual pot denominar genèricament un sector de la ciutat, que comprèn més d’un barri en el sentit estricte, a vegades coincident amb la divisió administrativa anomenada districte urbà Més rarament, adopta el sentit de part diferenciada d’un barri Sempre, però, indica barri habitat per població d’estrats socials mitjans o inferiors
invasió-successió
Urbanisme
Procés que, per a l’ocupació d’un terreny per a un ús nou, obliga l’ús original a cercar noves localitzacions.
Hom aplica el terme en l’anàlisi urbana per a analitzar dinàmicament el creixement urbà i els canvis en l’estructura interna de les ciutats, i l’utilitza en el model concèntric d’ús del sòl on les funcions d’una zona cerquen la nova localització en la zona immediatament exterior, de manera que el creixement s’efectua per un procés de colonització cap a fora
eixample
Urbanisme
Conjunt de cases i carrers nous amb què s’eixampla una població.
Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona 1859, el de Palma començament del s XX i els de València 1865, 1887, 1912
Salvador Rueda Palenzuela
Urbanisme
Ecologia
Biòleg, especialitzat en ecologia urbana.
Llicenciat en ciències biològiques 1976 i psicologia 1980 per la Universitat de Barcelona Fou fundador i director 2000-20 de l’Agència Local d’Ecologia Urbana de Barcelona BCNecologia A través dels treballs realitzats a BCNecologia desenvolupà diversos projectes d’urbanisme, espai públic, mobilitat, edificació i energia, i biodiversitat fins a convertir l’Agència en un referent en l’àmbit internacional És president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial És autor de diverses publicacions i articles cientificotècnics i de divulgació sobre medi ambient urbà Entre les seves…
vila nova
Urbanisme
Història
A l’edat mitjana, nucli urbà format al voltant d’una ciutat o vila emmurallada; burg, raval.