Resultats de la cerca

Entre els factors determinants d’aquest tipus de ciutat hi ha la proximitat de les primeres matèries actualment poc important si el transport pot ésser fet sense dificultat i la facilitat de reclutar mà d’obra barata Les ciutats industrials no han sorgit solament a causa de les necessitats creixents de les regions que les envolten, sinó que algunes vegades hi resulten sobreposades, i només poden desenvolupar-se mitjançant mà d’obra exterior Els tipus principals de les ciutats industrials són els centres miners i les ciutats especialitzades en indústries de transformació La primera formulació…

És utilitzat per a descongestionar les zones industrials molt saturades o bé per a activar económicament els sectors més endarrerits

No comprèn normalment cap construcció fora de les dedicades a la conservació, vialitat, guarderia i d’altres serveis Pot contenir, a més, llocs per a practicar esports camps de golf, llocs destinats a la recerca hivernacle, llocs destinats a l’ensenyament camins de la natura, etc

Amb Can Batlló, a l’Eixample actualment Escola Industrial i Can Batlló, al barri de la Bordeta Sants, és un dels tres grans conjunts històrics fabrils de Barcelona Els Ricart, una de les famílies d’industrials del tèxtil més prominents des de mitjan segle XIX fins al principi del segle XX, hi bastiren una gran fàbrica d’estampació una de les primeres per procediment mecànic a Catalunya, que, amb les de filatura al Raval de Barcelona i de tissatge a Manresa, conformaven l’empresa El projecte anà a càrrec de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet , que el presentà el 1853, i la construcció es…

El 1858 fou nomenat professor de matemàtiques del Centre Artístic Industrial Publicà un pla del terme municipal de la Barcelona de l’any 1719 i un Tratado completo de carpintería 1864

És autor del teatre de Besançon 1778-84 i de les presons d’Ais de Provença 1786 Projectà 1773-79 les salines de Chaux a Arcet-Sernans Franc Comtat, ciutat industrial de pla circular on són pensades totes les dependències d’hàbitat i treball, antecedent de les ciutats industrials del s XX Féu també el conjunt dels pavellons d’arbitris del recinte de París 1784-87

Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona 1859, el de Palma començament del s XX i els de València 1865, 1887, 1912

A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions han passat d’ésser el lloc d’habitació a ésser una zona de comerços i oficines Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l’urbanisme L’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic, promogut pel Consell d’Europa, el 1975, centrà bàsicament el seu esforç entorn de la problemàtica de conservació del nucli urbà segons el seu sentit originari

És de fundació voluntària, en el marc d’una planificació física del territori, i és incompatible amb una bona estructura urbana o regional, que requereix, si no l’autosuficiència que hom reserva per al conjunt regional, sí, almenys, l’autonomia La primera ciutat satèllit creada fou a Estocolm Vällingby, però els problemes de lentitud en el desenvolupament industrial han provocat l’emigració diària de la mà d’obra vers el centre de la ciutat Uns altres exemples es donen a Alemanya Sennestadt, prop de Bielefeld Hochdahl i Garath, prop de Düsseldorf, a les ciutats dels pòlders del…