Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Institut del Territori
Urbanisme
Organisme creat a València l’any 2008, amb l’objectiu d’esdevenir un interlocutor de la ciutadania i dels àmbits professional, acadèmic i de les administracions locals dels Països Catalans, sobre temes de gestió i planificació territorial en clau mediambiental.
Compta amb un comitè assessor format per experts en el camp de l’ecologia, el medi ambient i la planificació territorial La seva seu és a l’edifici de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània OCCC de València Organitzen diverses activitats de divulgació i pretenen desenvolupar línies d’investigació en collaboració amb la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives Publiquen Gaia Pensament global, territori i medi ambient
Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
Urbanisme
Consorci públic integrat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) i la Diputació de Barcelona.
Creat l’any 2000, el seu director és el biòleg Salvador Rueda i Palenzuela, principal introductor dels criteris de l’ecologia urbana i del medi ambient urbà a la planificació estratègica i urbanística La principal finalitat és la formulació d’instruments que permetin repensar les ciutats i el seu entorn amb relació a la sostenibilitat econòmica, social i ecològica, i territorial, desenvolupant eines, models i indicadors urbans Per mitjà de sistemes d’informació i modelització desenvolupen projectes de planificació estratègica en diferents àmbits urbanisme, mobilitat, vectors…
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’habiten o el…
zona
Urbanisme
Àrea urbana en què hom limita els usos i les densitats permeses.
La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…
ciutat satèl·lit
Urbanisme
Tipus de ciutat de segon ordre que, malgrat ésser supeditada a la gestió econòmica o financera d’una gran ciutat, constitueix per a la seva població un medi vital permanent.
És de fundació voluntària, en el marc d’una planificació física del territori, i és incompatible amb una bona estructura urbana o regional, que requereix, si no l’autosuficiència que hom reserva per al conjunt regional, sí, almenys, l’autonomia La primera ciutat satèllit creada fou a Estocolm Vällingby, però els problemes de lentitud en el desenvolupament industrial han provocat l’emigració diària de la mà d’obra vers el centre de la ciutat Uns altres exemples es donen a Alemanya Sennestadt, prop de Bielefeld Hochdahl i Garath, prop de Düsseldorf, a les ciutats dels pòlders del…
densificació urbana
Urbanisme
Procés de concentració de la població dins una àrea urbana.
S'originà al s XVIII, en el procés de trencament de les relacions feudals al camp i d’industrialització que originà l’emigració cap a la ciutat Uns altres factors densificadors de les ciutats han estat les dificultats materials d’expansió de l’àrea urbana físiques, com muntanyes, mar, llacs, o politicomilitars, com és ara les muralles, freqüents, encara, al s XIX, la propietat privada del sòl, bé escàs, monopolitzable, la disminució de la mortalitat, i, finalment, l’endarreriment tècnic de la indústria de la construcció, que dificulta la producció d’habitatges En l’anàlisi de l’espai urbà…
Louis Isadore Kahn
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista estonià, naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat de Pennsilvània, on obtingué el títol el 1924 Després d’haver viatjat uns quants anys per Europa exercí la docència a la Universitat de Yale 1947-57 i a la de Pennsilvània d’ençà del 1957 Fou per a aquestes institucions que realitzà les seves primeres construccions d’importància el museu d’art de la Universitat de Yale, a New Haven 1951-53 i l’Alfred Newton Richard Medical Research Building per a la de Pennsilvània, a Filadèlfia 1957-61 Durant la dècada dels seixanta mantingué una profusa activitat constructiva, no solament als EUA diverses fàbriques Olivetti la seu…
barraquisme
Urbanisme
Sociologia
Fenomen urbà, propi dels països fortament receptors d’immigrats i mancats d’una planificació urbanística, que es manifesta per la construcció de barraques a la perifèria i als petits espais no edificats d’una ciutat.
En la configuració econòmica del barraquisme concorren, d’una banda, el fet del baix poder adquisitiu dels arribats, generalment procedents de regions subdesenvolupades, i de l’altra, la forta especulació entorn dels terrenys urbans i la sostinguda elevació dels costs de la construcció, poc o gens oberta a la industrialització Urbanísticament, els conjunts de barraques se situen marginalment en zones de la ciutat poc accessibles, bé perquè en són a massa distància, bé perquè es tracta de terrenys en pendent, o encara perquè hi manquen serveis De seguida, però, aquests conjunts comencen a…
renovació urbana
Urbanisme
Modificació de l’estatus de la trama urbanística de determinades àrees urbanes: desaparició o modificació d’infraestructures obsoletes (muralles, enllaços ferroviaris, etc), destrucció d’edificis antics per causes catastròfiques (guerra, terratrèmols) i per decisions de planificació.
urbanística
Urbanisme
Nom donat modernament a l’urbanisme en tant que n’estén el concepte fins als problemes de les ordenacions regionals, rurals i de paisatge, sense atènyer, però, l’extensió econòmica i social del concepte de planificació territorial..