Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ciutat de trànsit
Urbanisme
Ciutat comercial, generalment un port o un nus de comunicacions, on les mercaderies són dipositades per tal d’ésser redistribuïdes entre altres nuclis de població o entre els seus hinterländer
.
eixample
Urbanisme
Conjunt de cases i carrers nous amb què s’eixampla una població.
Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona 1859, el de Palma començament del s XX i els de València 1865, 1887, 1912
plaça

Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i…
ciutat intel·ligent
Urbanisme
Sociologia
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la informació i les comunicacions i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat, com la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’…
ciutat de pont
Urbanisme
Ciutat sorgida per tal de controlar el pas d’un riu, i sovint amb caràcter de fortificació, per oposar-se al pas de l’enemic, quan els ponts són de pas obligat en les rutes de penetració al país (Avinyó, Orleans, Tours).
El cas més freqüent és el de riberes dissimètriques en què l’una és més alta que l’altra Varsòvia, Kíev, i aleshores la ciutat com a baluard defensiu s’installa a la part aturonada i desborda amb el creixement la vora contrària, on s’installen els barris industrials i els suburbis, mentre que les funcions administratives i comercials són reservades al nucli inicial Lió, Praga, Budapest Si el riu és fronterer, les ciutats s’hi installen amb aquesta funció, i normalment una d’elles, en una banda, té una funció principal, i a l’altre cap de pont n'hi ha una altra de funció subalterna Estrasburg…
carrer
Urbanisme
Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o ciutat i la comunicació entre ells.
Quan els carrers són indiferentment per a vehicles i vianants, solen tenir reservats per a aquests últims dues voravies en posició lateral i separades i elevades, respecte a la via rodada, mitjançant una vorera Tant la via com la voravia requereixen paviments adequats Generalment, també les façanes de les edificacions s’arrengleren a ambdues bandes, parallelament a l’eix del carrer Els carrers poden ésser també destinats exclusivament als vianants En època medieval, els gremis se solien agrupar en carrers, que sovint prenien el nom de l’ofici carrer de l’Argenteria, carrer de Carders, etc…
ciutat

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…
urbanisme

Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…