Resultats de la cerca

Fou ideat per HIams i ARose el 1939 i consta d’un canó d’electrons, d’una bobina de concentració, de dues plaques paralleles per a la desviació horitzontal del feix electrònic, de dues bobines en oposició per a la desviació vertical, i d’una placa collectora dels electrons no capturats pel mosaic L’orticó resultava més eficaç que l’iconoscopi i és més manejable, però fou superat per l' orticó d’imatge o superorticó , versió perfeccionada de l’orticó que posseeix una placa acumuladora dels fotoelectrons procedents del mosaic i presenta una elevadíssima sensibilitat a la llum,…

Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que formen petites cèllules fotoemissives En ésser illuminat…

La imatge òptica és projectada sobre un mosaic transparent fotosensible que emet electrons, els quals, accelerats convenientment, formen la imatge electrònica, que és explorada mitjançant un sistema de deflexió magnètica i un ànode fix El corrent de sortida correspon a la brillantor de la imatge, que és analitzada, així, punt per punt, successivament Aquest aparell, que fou el primer analitzador electrònic, és poc emprat actualment a causa de la seva poca sensibilitat analitzador d’imatge

Essencialment és una petita càmera de televisió amb òptica d’objectiu únic de focal variable zoom , dotada d’un tub d’imatge de petites dimensions 1/2’, generalment derivat del tipus vidicó, o també, més modernament, d’un dispositiu analitzador d’imatge, d’estat sòlid, del tipus CCD El senyal electrònic generat pel tub o l’analitzador és enregistrat directament per un magnetoscopi miniaturitzat, encabit en el buc de la càmera, sobre la cinta magnètica d’una casset videocasset de 1/2’ o de 8 mm

Els primers analitzadors foren mecànics i constaven d’un element giratori que permetia d’analitzar òpticament les imatges Els més emprats foren el disc de Nipkow, la corona de lents, i sobretot, la roda de miralls de Weiller Tots aquests analitzadors presentaven grans inconvenients a causa de l’elevada inèrcia del sistema giratori i d’un aprofitament poc econòmic de la illuminació de l’escena Actualment, els analitzadors emprats són totalment electrònics i pràcticament no tenen inèrcia A més, tots són basats en el fenomen de la integració fotoelèctrica, i, per tant, el rendiment de la…

Aquests discs van proveïts d’uns solcs finíssims microsolcs i són de material plàstic La lectura pot ésser feta amb un dispositiu piezoelèctric, amb una agulla de diamant, o bé òptic, amb un làser i un sensor fotoelèctric collocats a les dues cares del disc, que és transparent i flexible Hi ha diferents sistemes de videodisc Els sistemes CED Capacitive Electronic Device i VHD Very High Density són de tipus capacitiu i tenen un funcionament anàleg al dels discs fonogràfics clàssics consisteixen en un disc giratori i una agulla que hi manté un contacte físic Així, per la superfície del…

Les característiques de cadascuna d’elles color, intensitat, etc, després d’ésser digitalitzades, poden ésser tractades informàticament per a donar origen a una imatge transformada de l’original imatgeria

Constitueix una simplificació de l’iconoscopi, per tal com hom hi ha substituït el mosaic per una placa metàllica És emprat sobretot per a controlar la transmissió d’imatges i per a ajustar receptors