Resultats de la cerca

Estudià a Saragossa i ingressà al noviciat jesuïta de Balaguer 1867 Completà els estudis a França durant el desterrament dels jesuïtes del 1870 al 1873, i de retorn fou professor de retòrica a València i Veruela i de Sagrada Escriptura i hebreu a Tortosa Fou també prefecte d’estudis a Barcelona És autor de moltes obres religioses i de temes escripturístics, editats entre el 1885 i el 1924 Escriví sempre en castellà, i és tingut per un estilista de la llengua Redactà molts anys les columnes de la Revista Popular de Barcelona, amb el pseudònim de Leandro

És un mètode per a aconseguir informació necessari per a certs estudis sociològics En l’àmbit del periodisme, és considerada un gènere, que té conspicus conreadors en el periodisme català hi excelleixen Montserrat Roig i Baltasar Porcel

Fou catedràtic de les facultats de dret de Valladolid i, més tard, de Madrid Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española 1915, i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea 1915 Ocupà càrrecs polítics durant la Dictadura i fou el primer delegat de premsa de les forces de Franco en esclatar la guerra civil de 1936-39

Interrompé els estudis de dret per prendre part a la tercera guerra Carlina 1872-76 El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia Fou conseller de l’Ajuntament de Barcelona 1918-22 i 1929-30, i és autor de La Guerra civil en Cataluña 1872-1876 1928 i El Carlismo en Cataluña 1930, on exposà els fets d’una manera força imparcial

Va ser fundador del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport 1988 i el seu director fins el 2009 Entre els seus llibres publicats a l’entorn de l’esport i l’olimpisme destaquen Els Jocs de la comunicació 1992 Cultura, símbols i Jocs Olímpics 1992 Television in the Olympics 1995 Les Claus de l’èxit impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92 1995 i Olympic Ceremonies historical continuity and cultural Exchange 1996

Director 1818-20 del diari liberal The Scotsman i professor d’economia política de la Universitat de Londres 1828-32, fou un gran propagador de les teories de l’escola clàssica Edità obres de Smith i de Ricardo i publicà un dels primers estudis del pensament econòmic Discourse on the Rise, Progress, Peculiar Objects and Importance of Political Economy , 1824, l’obra de referència Statistical Account of the British Empire 1837, i l’exhaustiva Literature of Political Economy 1845

Fou deixeble i collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona 1943-56 Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Hispanic Society of America Publicà Heráldica de la catedral de Barcelona 1948, Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona 1949, Armorial del monestir de Pedralbes 1955 i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona 1956, i collaborà a Barcelona, divulgación histórica Deixà inèdita una obra sobre les excavacions de la ciutat romana de Barcelona

Fou secretari perpetu 1916 de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Dirigí la revista “Laboratorio” des del 1928 Collaborà, especialment amb articles de divulgació mèdica, a la crònica internacional de “La Illustració Catalana”, “La Veu de Catalunya” i “La Vanguardia” Publicà Sectarios y locos 1905, La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones 1918, Las aguas de Barcelona 1926 De jove havia publicat estudis sobre el moviment nacionalista El doctor Robert 1902, Catalunya i el problema de les nacionalitats 1909

Es llicencià en dret a Barcelona el 1878 Afiliat al moviment regionalista català Fou redactor de La Renaixença des del 1882 i de L’Art del Pagès , on publicà estudis sobre legislació agrària i temes econòmics i socials Esdevingué molt popular a Barcelona en defensar gratuïtament el 1882 els industrials embargats arran d’uns conflictes tributaris Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència Publicà alguns opuscles sobre temes com el Tribunal de les Aigües de València o el laude arbitral a l’edat mitjana

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…