Resultats de la cerca

Els de Bretanya i els de les Illes Britàniques són formats per pedres altes es destaca el de Stonehenge, a Anglaterra En els dels PaïsosCatalans les pedres són sense treballar, no gaire grosses, i sovint encerclen dòlmens i tombes megalítiques megàlit

La denominació deriva del jaciment anglès de Clacton-on-Sea, al sud de la desembocadura del Tàmesi Breuil la definí i la inclogué dins les grans etapes tècniques del Paleolític inferior, i la suposà típica de períodes glacials, durant els quals el fred no permetia de tallar el sílex en forma bifacial, cosa que ara hom tendeix a no acceptar Les peces típiques són resquills amb pla de percussió llis i bulb pronunciat Ha estat estudiada sobretot a França i a les illes Britàniques Fins ara és desconeguda als PaïsosCatalans

El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als PaïsosCatalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de…

Fins l’any 1962, que passà a París, dirigí el Servei de Prehistòria d’Algèria, des d’on dugué a terme nombroses excavacions i publicacions, entre les quals destaca el llibre de conjunt Préhistoire de l’Afrique du Nord 1956 Treballà a l’Institut de Paléontologie Humaine i a l’École Pratique des Hautes Études, de París Fou un decidit contrari de les hipòtesis de les relacions directes entre el nord d’Àfrica i la península Ibèrica, considerades inqüestionables fins els anys seixanta, i contribuí així, indirectament, a la nova visió de la prehistòria dels Països…

Fou membre de l’Académie des Inscriptions et de Belles Lettres Del 1910 al 1960 fou professor de l’Institut de Paléontologie Humaine de París i, del 1925 al 1947, professor del Collège de France Especialista en l’època del Paleolític i en l’art rupestre, ha estat un dels creadors de la prehistòria en la fase de consolidació El 1912 rebutjà la divisió del Paleolític Chellià-Acheulià-Mosterià substituí el terme Chellià pel d' Abbevillià i introduí el de Clactonià i d’altres Defensà l’autenticitat de les pintures rupestres i organitzà una classificació per èpoques Estudià diversos jaciments i…

Aquest fenomen només es pogué produir en aquelles zones que oferien recursos naturals permanents, que permetien als grups humans de convertir-se en veritables sedentaris Es donà per primera vegada en un sector del Pròxim Orient i posteriorment en unes altres zones, com per exemple a Mesoamèrica, on eren en estat salvatge tant els cereals com les principals espècies d’herbívors propícies per a ésser domesticades, la qual cosa féu que s’establissin noves relacions entre l’home i el seu entorn, les quals portaren als dos grans descobriments del Neolític, l’agricultura i la ramaderia…

Fou professor de la Universitat d’Edimburg i director de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres Especialista del Neolític i de l’edat del bronze europeus i de l’època del naixement de les grans cultures del Pròxim Orient Es distingí aviat per les seves síntesis, d’un alt nivell tècnic The Dawn of European Civilization 1925, The Danube in Prehistory 1929, The Bronze Age 1935, The prehistoric communities of the British Isles 1946 Li donaren un gran prestigi les síntesis, més breus però més originals i amb més càrrega ideològica Man Makes Himself 1936 traduïda al català el 1967…

Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…

Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres collectius, que poden ésser de diversos tipus dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula i que generalment són coberts per un túmul entre els no funeraris es destaquen els menhirs Foren construïts durant el final del Neolític i les primeres edats dels metalls, a una bona part d’Europa i en algunes altres zones A l’Europa central són molt notables els conjunts de Stonehenge Anglaterra i Carnac Bretanya Bé que sovint hom anomena també megàlits…

El nom deriva de la cova de La Magdalena , i la majoria de jaciments coneguts se situen a França i al litoral cantàbric de la península Ibèrica Es desenvolupà durant un període climàtic fred, corresponent a la darrera glaciació, dins el Plistocè, quan el ren era un animal corrent de la fauna i una de les bases de l’alimentació Molts dels instruments eren fabricats amb ossos i banya de ren, i una de les característiques tecnològiques d’aquest període és l’ús abundant d’aquests materials per a fabricar instruments diversos, entre els quals els més típics són els…