Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
La Quina
Prehistòria
Jaciment prehistòric situat a uns 20 km d’Angulema (Charenta).
Entre el 1808 i el 1965 hom hi descobrí nombroses restes de l’home de Neandertal i de fauna contemporània d’aquest, així com una important indústria lítica i òssia que contribuí decisivament al coneixement del Mosterià i del Paleolític superior
cau de les Goges
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Sant Julià de Ramis (Gironès), on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (Paleolític superior); és un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el Solutrià a Catalunya.
edat de la pedra
Prehistòria
Nom donat a les primeres fases de la prehistòria, anteriors a l’ús dels metalls, segons una divisió tripartida de la prehistòria, establerta vers el 1820 per l’arqueòleg danès C.J. Thomsen (edat de la pedra, del bronze i del ferro).
El terme, molt emprat durant el segle XIX, ha decaigut, car l’edat de la pedra no correspon a un mode únic de vida Ha estat substituït generalment pels termes de Paleolític edat de la pedra tallada, d’economia de caçadors i recollectors, i Neolític edat de la pedra polida amb economia agropecuària, amb un període entremig, el Mesolític o Epipaleolític
edat
Prehistòria
Cadascun dels períodes en què hom divideix la prehistòria: edat de la pedra i edat dels metalls, aquesta darrera dividida en edat del bronze i edat del ferro
.
cultura talaiòtica
Vista de l’interior del poblat talaiòtic de son Catlar (Ciutadilla) amb les restes d’altres monuments de la cultura talaiòtica
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Nom donat a la civilització indígena de Mallorca i Menorca durant les darreres fases de l’edat del bronze i la del ferro, derivat del talaiot, un dels seus monuments més significatius.
Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…
yayoi
Prehistòria
Individu d’un poble prehistòric (~250 aC — ~350 dC) del S de l’illa de Kyūshū (Japó) que habitava en cabanes cobertes de canya i elevades del sòl, treballava el bronze i el ferro i conreava l’arròs.
Coneixien el torn llur ceràmica de color rogenc o verdós és semblant tècnicament a la xinesa i a la coreana contemporànies
vas campaniforme
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt…
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats…
burí
Gratador trobat a Sant Gregori, Falset (Priorat) i burí trobat a la Mallada, al Perelló (Baix Ebre), ambdós del Paleolític
© Fototeca.cat
Prehistòria
Estri prehistòric de sílex del Paleolític superior.
És una fulla a la qual ha estat feta una aresta en un dels caps fent-ne saltar les esberles sobreres amb cops donats obliquament
beribrace
Prehistòria
Individu d’un poble ramader que, segons l’Ora Marítima d’Aviè —única font que l’esmenta—, s’havia establert, vers els segles VI-V aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià, al límit amb les de Castella i Aragó.
Hom sosté que els beribraces eren celtes que arribaren a la península Ibèrica als voltants del segle X aC camp d’urnes i que s’establiren de bell antuvi a l’Ebre, des d’on foren desplaçats cap al sud per la pressió d’altres pobles indoeuropeus celta Hom els vol trobar parentiu amb els bèbrices del nord del Pirineu, els bibroci de Bretanya i els bibraige irlandesos L’arqueologia, però, no ha comprovat fins ara llur existència