Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Azilià
Prehistòria
Indústria de l’època mesolítica, que es produí sobretot a França, amb extensions cap a Anglaterra, Alemanya i el nord de la península Ibèrica.
El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia de Bunyol
cova del Parpalló
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Gandia (Safor), prop de la Drova, que fou intensament habitada durant el Paleolític superior i que contenia un important jaciment prehistòric.
Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’…
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre
cultura de Hallstatt
Prehistòria
Primer període de l’edat del ferro centreeuropea.
Prengué el nom d’una important necròpoli de túmuls d’incineració i inhumació, descoberta el 1846 a la localitat de Hallstatt, a l’Alta Àustria, molt rica en materials metàllics, la majoria dels quals importats, fet que sembla relacionar-se amb l’explotació d’una important mina de sal La metallúrgia del ferro arribà a terres austríaques des de Grècia i d’Itàlia, i s’estengué cap a l’W, en direcció al Rin, al S d’Alemanya, a Suïssa, a França i a Catalunya Dividida en dues fases, la primera 700-600 aC es caracteritza per un tipus d’espasa llarga de ferro, i la segona 600-500 aC per un d’espasa…
Paleolític
© Corel Professional Photos
Prehistòria
Nom (del grec palaiós, ‘antic’, i líthos, ‘pedra’) creat per J. Lubbock per a designar l’època que hom anomenava ‘‘edat de la pedra tallada’’.
És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…