Resultats de la cerca

En el Spill … del vescomtat de Castellbò, que aplega les dades econòmico-socials d’aquest vescomtat al final del segle XV, s’esmenta dins del priorat de Tresponts el mas d’Escales, habitat per Joan d’Escales, amb l’anotació “bona casa” En el “Diccionario geográfico…” de P Madoz, l’any 1849, figuren en el terme de Tost quatre cases disperses, una de les quals és el mas Escales, que depenien de l’església parroquial de Sant Pere De l’església que seria l’actual esglesiola de Sant Pere del mas d’Escales, no s’han trobat més notícies documentals

La vila d’Aitona aplegà una de les aljames sarraïnes més importants de la regió Tot i que la comunitat musulmana fou majoria fins al segle XVII moment de l’expulsió dels sarraïns de la Península, des d’un primer moment existí una minoria cristiana agrupada entorn de la seva església De fet, el capellano i l’ ecclesie d’Aytona apareixen esmentats en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple en qüestió ja consta consagrat a sant Antolí a la visita pastoral de l’any 1361 Actualment, l’església parroquial de Sant Antolí, dins el nucli del poble, és un edifici del segle XVIII, segurament…

Es tracta de l’església parroquial del poble de Seròs, al sector sud-oest de la comarca La primera menció del lloc data del període andalusí Seròs fou un dels castells musulmans cedits per Ibn Hilgl de Lleida al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, l’any 1120 Com en el cas d’Aitona, Seròs constituí una de les al james sarraïnes més importants de la regió i la comunitat cristiana hi fou sempre minoritària fins a l’expulsió dels moriscs l’any 1610 Des d’un començament, però, aquesta petita comunitat cristiana s’aplegà entorn de la seva església parroquial La seva primera menció és de l’any…

El poble d’Almacelles és situat sobre un dels últims relleus que neixen del marge dret de la serra del Coscollar, mirant vers l’extensa plana de la Llitera La primera menció del lloc d’ Almaceges és del juny de l’any 1092 com un dels límits del castrum de Montsó Almacelles constituïa un dels tossals situats estratègicament sobre el pendent oest de la serra del Coscollar i que controlava la via romana de Lleida a Osca Després de la conquesta, s’inicià la seva colonització L’any 1260 Jaume I confirmà la carta de poblament atorgada durant el regnat d’Alfons I 1162-96 als veïns d’Almacelles La…

Aquesta església es trobava dins el terme de la vila de Vic, fora de les muralles, a mitja hora vers llevant, propera a la carretera de Vic a Roda de Ter, ja en terme parroquial de Calldetenes Fou sempre una simple capella rural, i durant un curt temps aplegà algun deodonat o deodonada El nom li prové del mas Almunia, encara que la tradició popular ha fet que fos el lloc on defallí sant Francesc El fet que Jacint Verdaguer recollís aquesta llegenda divulgà el fet arreu fins al punt que modernament l’indret és conegut com Sant Francesc s’hi moria El fet és que des de l’any 1140 es coneix l’…

Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la quadra de Cases d’Aguilera, prop de l’actual mas de cal Martí d’Estela Sempre fou una capella depenent de la parròquia de Santa Maria de Piera Les primeres notícies d’aquesta capella corresponen a una deixa testamentària que l’any 1285 feu Pere de Capellades per a l’obra i el millorament de la capella de Santa Magdalena, que es trobava en el lloc anomenat Stella , al costat de la vila de Piera o en un altre lloc on hi hagués un altar dedicat a santa Magdalena, segons el parer del prior dels frares predicadors,…

Presenten fulles petites i ovals i flors hermafrodites, pentàmeres els fruits són en baia El seu conreu és reservat a jardiners experts Destaquen les espècies colúmnea d’estiu C banksii , planta reptant, que ateny fins als 90 cm i té flors bilabiades de color roig esquitxades de groc, i la colúmnea d’hivern C microphylla , planta penjant, que pot atènyer 120 cm i presentar dues vegades l’any un centenar de flors tubulars, de colors vermell i groc intens

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Barcelonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Barcelonès és la comarca més petita de Catalunya, que amb 155 km 2 d’extensió representa el 0, 5% del territori català, tot i que aplega la major part de la seva població Situada al sector central de la costa del Principat de Catalunya, limita a l’E amb la Mediterrània, al NE amb el Maresme, al N amb el Vallès Oriental, al NW amb el Vallès Occidental i a l’W i S amb el Baix Llobregat L’àmbit geogràfic de la comarca té un caràcter més administratiu que no…