Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
englantina
Botànica
Jardineria
Flor del roser silvestre mediterrani o roser englantiner (Rosa sempervirens).
llirijonc
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les iridàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles linears o quasi cilíndriques i de flors de color blanc groguenc.
Prové de l’Àfrica austral, i es troba en jardins del litoral mediterrani
vicaris
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles estretes i de flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.
És pròpia d’indrets pedregosos del litoral mediterrani, i també és conreada en jardineria
cordilina

Cordilina ( Cordyline australis )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arborescents tropicals, de la família de les liliàcies, que inclou unes dotze espècies.
Les tiges tenen creixement secundari, i les fulles, ensiformes, són agrupades densament a l’extrem de les branques Fan flors blanques o liles, disposades en panícula terminal, i fruits en baia Són plantes rústiques que s’adapten molt bé al clima mediterrani
araucària
araucària (Araucaria araucana)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de grans arbres resinosos, de la família de les araucariàcies, de branques verticil·lades, verdes tot l’any, originaris d’Amèrica del Sud i d’Oceania.
Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles
azalea
azalea de l’Índia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, de la família de les ericàcies, de fulles ordinàriament caduques i piloses, de flors generalment irregulars, agrupades en inflorescències; són en gran part originàries de l’alta muntanya de l’Amèrica del Nord i d’Àsia.
Són plantes de difícil aclimatació al litoral mediterrani, sobretot on l’aigua conté carbonats, però viuen bé en jardins de llocs alts Les més estimades en jardineria són els híbrids procedents de l' azalea de l’Índia Aindica per les seves flors solitàries, simples o dobles, d’un sol color del blanc pur al rosa, vermell i violeta o estriades, i fulla petita sempre verda Les azalees necessiten bona claror i un ambient fresc i humit
buguenvíl·lia
buguenvíl·lia en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o castanyola…
Mar i Murtra
Aspecte del jardí botànic Mar i Murta
© C.I.C-Moià
Jardineria
Jardí botànic al municipi de Blanes (Selva).
Depèn de la fundació cultural i privada constituïda el 1951 per l’home de negocis i botànic alemany Carl Faust Hadamar, Hessen 1874 — Blanes 1952, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la construcció del jardí en uns terrenys al vessant oriental de la muntanya de Blanes ran de costa que havia adquirit el 1918 En 1930-33 el jardí fou enriquit pel jardiner suís Xenon Schreiber El projecte arquitectònic fou encarregat a Josep Goday i Casals En la seva creació intervingué també Pius Font i Quer , amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguit l’…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…
, ,