Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
uncària
Etnologia
Botànica
Tecnologia
Liana amb circells uncinats, de la família de les rubiàcies, de fulles simples, oposades i el·líptiques, de flors amb un llarg tub corol·lí, disposades en umbel·les, i de fruits alats.
Es troba, espontània i en conreu, a Indonèsia i Malàisia Forneix un taní que és molt usat Les fulles són molt emprades com a masticatori, juntament amb fulles de bètel i nous d’areca, als països que voregen l’oceà Índic
tàmil
Etnologia
Individu d’un poble de l’Índia meridional i del N de Sri Lanka, de raça indomelànida.
A mitjan anys noranta eren uns 65 milions, repartits en la seva majoria a l’Índia, especialment a Tamil Nadū on són uns 63 milions, constitueixen l’ètnia dominant i llur llengua és oficial i a Sri Lanka més d’un milió i mig Hi ha comunitats tàmils importants a Sud-àfrica, Malàisia, Singapur, Myanmar i els arxipèlags de Fiji i Maurici Són majoritàriament hinduistes i la seva forma de vida tradicional recolzava sobre l’agricultura sedentària i el comerç i, a la costa, en la navegació i la pesca Són excellents artesans, especialment en la fabricació de teles Durant la dominació…
rohingya
Etnologia
Grup etnoreligiós islàmic sunnita de Myanmar
.
Hom estima que són uns dos milions de persones, prop de la meitat de les quals viuen a Arakan actualment Rakhine, estat a la costa nord de Myanmar Com a resultat de la diàspora dels darrers anys, n’hi ha comunitats nombroses a Bangladesh, l’Aràbia Saudita, el Pakistan, Malàisia i Tailàndia Parlen una llengua del mateix grup que el bengalí D’origen controvertit, els mateixos rohingyes es consideren autòctons de la zona des de temps immemorials Tanmateix, bé que hi ha constància de presència musulmana a la zona des del segle XV, la primera referència documental és del final del segle XVIII El…
baining
Etnologia
Individu d’unes tribus agrícoles seminòmades de Nova Bretanya, de llengua no melanèsica, classificades sovint entre les pigmoides de Malàisia a causa de la baixa estatura (159 cm de mitjana) de llurs individus.
Són característiques llurs màscares d’escorça i de cistelleria, proveïdes d’uns llavis de grans dimensions Els bainings sofriren greus pèrdues durant l’ocupació japonesa de l’illa en la Segona Guerra Mundial
malai | malaia
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida provinent probablement de la regió xinesa de Yunnan, que s’establí a Malàisia, Indonèsia, Insulíndia i les illes de la Sonda entre el 2500 i el 1500 aC.
La seva cultura palesa influències siameses, javaneses i, sobretot, hindús Professen l’islamisme, al qual foren convertits al s XV Ocupen amb preferència les àrees rurals i constitueixen pobles d’entre 50 i 1 000 h als marges de la jungla i a la vora dels rius Practiquen el conreu de l’arròs, la pesca i la ramaderia L’organització social és formada per clans i presenta una estratificació de tipus feudal
reserva de la biosfera
© Unesco
Geografia
Ecologia
Figura internacional de protecció de la natura creada el 1974 per la UNESCO en el marc del Programa Home i Biosfera (MaB, de l’anglès Man and Biosphere) amb l’objectiu de promoure una relació d’equilibri entre les accions humanes i el medi natural.
S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…