Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
zapoteca
Danzantes , relleus zapoteques trobats a Monte Albán, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’un poble indígena del Mèxic centromeridional que viu a l’actual estat d’Oaxaca i s’estén pels estats de Veracruz, Chiapas i Guerrero.
La cultura dels zapoteques uns 540 000 el 1995 varia segons l’hàbitat la muntanya, la vall o la costa i l’economia de subsistència, de mercat o urbana La societat és organitzada entorn de centres de població amb una base agrícola Malgrat llur catolicisme oficial, mantenen innombrables creences i ritus antics A l’època precolombina tingueren una cultura important 100-800 dC, centrada al turó de Monte Albán, a la vall d’Oaxaca, on hi ha nombroses construccions de pedra d’una gran sobrietat i harmonia, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte, jocs de pilota,…
záparo
Etnologia
Individu amerindi pertanyent a un grup d’unes quaranta tribus de la conca amazònica, a la regió que limita entre el Perú i l’Equador, a la vora dels rius Napo, Bobonaza i Pastaza.
Aquest grup no presenta unitat lingüística fins i tot alguna de les llengües parlades sembla emparentada amb la família tupí-guaraní
zande
Etnologia
Individu d’un poble sudanès, de llengua ubanguiana, que habita a la república del Sudan, entre els rius Bomu i Uele.
Els zandes estan organitzats en clans exogàmics, patrilineals i totèmics, mentre que l’aristocràcia bandja , vungura és estrictament endogàmica L’economia es basa en l’agricultura tenen tècniques força perfeccionades d’entallar la fusta i de metallúrgia Hom ha volgut fer derivar el nom de nyam-nyam de llur antropofàgia tradicional
iuma
Etnologia
Individu d’un grup de pobles amerindis de la família lingüística hoka que habitaven els cursos inferiors del Colorado i del Gila, el N de la Baixa Califòrnia i el NW de Sonora.
Se'n destaquen els walapai , els mohave , els havasupai , els cocopa , els diegueño i els cochimí Llevat d’algunes tribus, que eren nòmades i vivien de la caça, els iumes eren conreadors sedentaris, i en llur organització hi havia algunes traces d’ordenament matriarcal De llurs nombrosos dialectes, extingits, únicament els fronterers entre les dues Califòrnies són parlats encara per alguns supervivents
yaqui
Etnologia
Individu d’una tribu índia del grup cahita, pertanyent a la família utoasteca, l’hàbitat del qual és el riu Yaqui (estat de Sonora, Mèxic).
Gràcies a llur situació perifèrica dins l’entrellat colonial, gaudiren d’una certa autonomia durant el s XVIII En entrar-hi les missions jesuítiques, hi hagué diverses rebellions 1737 i 1740-45 malgrat la derrota soferta, continuaren la resistència durant la guerra d’independència declararen la Confederació Índia de Sonora l’any 1832 tornaren a rebellar-se, com també l’any 1875, en voler hom expropiar-los de llurs terres la intranquillitat durà fins l’any 1901 Lluitaren també contra Porfirio Díaz el president Cárdenas intentà de millorar llur situació
yao
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de Tanzània, a Moçambic (entre els rius Rowuma i Lugenda) i al S de Malawi.
En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa s XVIII, establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
yaka
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita a l’W del Congo i al NE d’Angola, des de la vall del Kwango fins a l’alta vall del Lukula.
Organitzats en matriarcat, són agricultors i excellents escultors de la fusta Sota els luwes —casta dominant de família lunda immigrada— construïren un regne lunda entre Kwango i Kwilu s XV, i saquejaren i envaïren el Congo 1569, però en foren expulsats amb l’ajuda dels portuguesos
xosa
Etnologia
Individu d’un grup de tribus pertanyents al grup meridional dels nguni.
De llengua bantú, els xoses 3 907 000 l’any 1970 habiten entre les conques del Kei i del Great Fish, fins a la costa de l’oceà Índic, al districte de Transkei, a la província del Cap República de Sud-àfrica Les tribus més importants són els gcaleka, ngqita, ndlamba, dushane, qayi i gqunkhwebe en part d’origen hotentot Poble agricultor i ramader, s’organitza en clans patrilineals, units per llurs caps a la tribu, dirigida pel cap del clan principal Practiquen la poligàmia, i els nois són circumcidats en arribar a la pubertat A partir del 1960 molts homes emigraren com a treballadors vers les…
xoixon
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua xoixon, que habitava al SE de Califòrnia, a l’E de Nevada i al NW d’Utah.
N'hi havia dos grups els de l’W, nòmades i sense organització, caçadors i recollectors, i els del N i la vall del Wind, dedicats a la cacera de búfals i a la guerra Actualment en resten uns 7 500 en reserves
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina