Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
brahui
Etnologia
Individu d’una confederació de tribus del Balutxistan central i oriental (275.000 individus, aproximadament).
De característiques racials semblants a llurs veïns balutxis i pathans, són principalment pastors nòmades de cabres, organitzats en 23 tribus tributàries del kan brahui de Qalāt La confederació agrupa també minories d’altres pobles indígenes i captius balutxis, pathans, perses, jats La religió musulmana dels brahuis és totalment impregnada de costums hindús Els brahuis obtingueren la màxima cohesió i el màxim desenvolupament polític durant el segle XVIII, a l’època d’expansió del kanat de Qalāt La llengua, escrita en caràcters àrabs, pertany a la família dravídica en les característiques…
bozo
Etnologia
Individu d’un poble de Mali, a les ribes del Níger i del Bani (140 000 individus, aproximadament).
Practiquen la pesca i l’agricultura Juntament amb els dogons, són els habitants més antics del país
botocudo | botocuda
Etnologia
Individu d’un poble indi del Brasil de prop del riu Doce, a la zona muntanyosa i selvàtica entre els estats de Minas Gerais i Espírito Santo.
És un dels pobles més primitius del continent i posseeix algunes semblances amb els fueguins Racialment presenten fortes analogies amb la raça prehistòrica de Lagoa Santa Són de baixa estatura, dolicocèfals índex mitjà 76,9, de pell groguenca força clara, cabells negres o castanys llisos, i de cara i nas allargats Practiquen principalment la recollecció i la caça Desconeixen la navegació, la ceràmica i el vestit Porten discs de fusta botoque , en portuguès al llavi inferior L’habitació és un simple paravent Són animistes i pertanyen a la família lingüística ge Actualment són en camí de…
bosnià | bosniana
Etnologia
Individu d’un poble eslau del sud (uns dos milions d’individus, aproximadament) que viu sobretot a la part central de Bòsnia, i que es diferencia dels seus veïns, serbis ortodoxos i croats catòlics, principalment per l’arrelament històric en la religió musulmana.
Modernament molts bosnians han adoptat la religió catòlica Parlen una variant de vocalització en i del dialecte žtokavački del serbocroat Tant en l’arquitectura, en la tècnica del teixit i dels ornaments, com en moltes de llurs manifestacions culturals, són evidents les influències d’origen turc
bororó
Etnologia
Individu d’un poble indi del Brasil que viu al Mato Grosso, entre l’Alt Paraguai i l’Araguaia (1 000 individus, aproximadament, el 1936).
Els bororós són anomenats també coroados Llur tipus físic presenta semblances amb el pàmpid En estat originari practiquen principalment la caça i la pesca Llur organització social -poc comuna a Amèrica- és basada en comunitats dividides en dues meitats, i cadascuna al seu torn en clans totèmics matrilineals La llengua presenta semblances amb les del grup ge veí
bororo
Etnologia
Individu d’un grup de pastors nòmades fulbes (40 000 individus aproximadament) que practiquen la ramaderia de bovins en una extensa àrea compresa entre l’Adamaua, l’alt Benue i el llac Txad.
Són de raça etiòpida i de religió musulmana, amb restes importants de creences anteriors a l’islam
bogo
Etnologia
Individu d’un poble anomenat també bilin, del grup àgau, que habita la regió de Keren, al nord-oest d’Asmara (Etiòpia).
Són musulmans, i n'hi ha uns 20 000 Es dediquen principalment a l’agricultura i la ramaderia
bodo
Etnologia
Individu d’un conjunt de tribus de llengua tibetobirmana (bara, garo, dimasa, etc) esteses per una zona compresa des del sud del Bhutan, l’Assam, fins a l’est de Tripura (un milió i mig d’individus aproximadament).
La dominació dels bodos a l’Assam durà fins al s XIII, que passà sota el domini dels xans Els bodos són agricultors i ramaders i coneixen la tecnologia dels metalls, la ceràmica i el teixit Llur organització familiar és patrilineal, amb restes d’organització matrilineal entre els garos Han rebut una forta influència de la civilització hindú i han adoptat parialment el sistema de castes Llurs creences religioses han influit en el tantrisme
bobo
Etnologia
Individu d’un poble estès en una zona compresa entre Djenné (Mali) i la regió de Bobo-Dioulasso, al sud-oest de Burkina Faso (300 000 individus aproximadament).
Representen l’element ètnic mes antic de la zona Principalment agricultors, dominen el treball dels metalls Són organitzats en famílies patriarcals agrupades en clans units per un antecessor comú, i habiten en característiques cases fetes d’argila
blackfoot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble algonquí de les Praderies compost de tres tribus federades que parlen una mateixa llengua: els blackfeet
pròpiament dits o siksika
, els piegans
i els bloods
.
Ocupaven les regions al peu de les muntanyes Rocalloses, al voltant del curs superior del riu Saskatchewan Cada tribu estava dividida en diversos clans que se separaven i s’unien de manera intermitent La forma de vida tradicional es basava en la cacera del bisó americà, principal recurs alimentari, i en la guerra contra les tribus veïnes A mitjan s XVIII domesticaren el cavall, que esdevingué un element essencial de llur cultura Resistiren la penetració dels blancs fins a mitjan segle XIX però l’extinció del bisó americà acabà de precipitar-ne el declivi demogràfic Posteriorment, molts d’ells…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina