Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
tatuatge
Amsterdam Tattoo Museum
Etnologia
Procediment de decoració corporal en què la introducció dels colorants és feta normalment per mitjà de puncions, tot seguint dissenys previs pintats a la superfície.
Deriva del costum de pintar-se el cos que hom troba en tots els pobles de pell clara els melanoderms utilitzen més aviat l’escarificació Conegut a Europa d’ençà del Neolític fins a l’edat mitjana, sobretot pels pobles del Danubi, Rússia i Escòcia, actualment és encara freqüent entre els mariners Molt refinat al Japó, és corrent també a Indoxina, Sibèria, Myanmar, la Polinèsia, la Micronèsia, entre els indígenes d’Amèrica i els africans de raça blanca àrabs i berbers
uitoto
Etnologia
Individu d’un grup etnicolingüístic de l’Amazònia colombiana que habita als boscs entre les conques del Putumayo i el Yapura.
D’origen obscur, hom sol assimilar-hi els bora o miranha , els andoke , els orejón , els filita , els araye i altres grups menors establerts a les conques del Putumayo, l’Apaporis i el Caquetá En constant regressió, actualment no sobrepassen de gaire el miler Entre els elements característics, es destaquen les hamaques d’escorça, la nuesa de les dones, la manca de teixits, les deformacions cranials i el canibalisme ritual a costa dels enemics morts Habiten en cabanes collectives i practiquen el xamanisme
andamanès | andamanesa
Etnologia
Individu d’un poble negrito de les illes Andaman, de pell fosca, cabell cresp i alçada reduïda (1,45 m).
La forma de vida tradicional era basada en la cacera especialment del porc salvatge, la pesca i la recollecció Era proverbial la seva ferocitat amb els estrangers i el seu baix nivell tecnològic no coneixien cap conreu ni la manera de fer foc Els del litoral construeixen piragües Per a la caça i la pesca empren l’arc Bàsicament, la unitat social és la família Bé que visqueren aïllats fins a mitjan s XIX, actualment la majoria es troben assimilats als colonitzadors vinguts del continent
quítxua
© X. Pintanel
Etnologia
Història
Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.), sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.
Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats
tsonga
Etnologia
Individu d’un conjunt de pobles de llengua bantú i de cultura similar que ocupen la regió costanera meridional de Moçambic i alguns territoris de Sud-àfrica i Eswatini.
Hom calcula la seva població en un milió i mig d’individus Conquerits pels ngunis a l’inici del segle XIX, comprenen diverses tribus que són compostes de diversos clans patrilineals, organització que s’ha mantingut fins avui Llur economia tradicional es basa en el conreu del mill, la melca i el blat de moro i en la ramaderia Actualment, molts d’ells treballen com a assalariats a Zimbàbue i a Sud-àfrica, on emigren periòdicament Tot i estar teòricament cristianitzats, perviuen entre ells nombroses pràctiques animistes
pueltxe
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.
Fins al s XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras , els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap al S Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió al S del Río Negro
yao
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de Tanzània, a Moçambic (entre els rius Rowuma i Lugenda) i al S de Malawi.
En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa s XVIII, establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats
botocudo | botocuda
Etnologia
Individu d’un poble indi del Brasil de prop del riu Doce, a la zona muntanyosa i selvàtica entre els estats de Minas Gerais i Espírito Santo.
És un dels pobles més primitius del continent i posseeix algunes semblances amb els fueguins Racialment presenten fortes analogies amb la raça prehistòrica de Lagoa Santa Són de baixa estatura, dolicocèfals índex mitjà 76,9, de pell groguenca força clara, cabells negres o castanys llisos, i de cara i nas allargats Practiquen principalment la recollecció i la caça Desconeixen la navegació, la ceràmica i el vestit Porten discs de fusta botoque , en portuguès al llavi inferior L’habitació és un simple paravent Són animistes i pertanyen a la família lingüística ge Actualment són en…
zuni
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo de la família lingüística utoasteca que habita al centre-oest de Nou Mèxic (EUA).
Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i conserven…
apatxe
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amèrica del Nord, de parla atapascana, que al final del s XV vivia a l’àrea cultural del sud-oest (actual Arizona i Nou Mèxic) com a recol·lector.
En el curs dels dos segles següents aprengueren el domini del cavall i es convertiren en grans caçadors de bisons i temuts guerrers Alhora, en contacte amb els hopi, aprengueren l’agricultura i la terrisseria Practicaren el bandidatge contra la població indígena els pueblos i la blanca A la darreria del s XIX, vençuts i delmats, entraren a distintes reserves dels EUA reserva Fort Apache a Arizona, reserva Mescalero al sud de Nou Mèxic, etc Posteriorment, alguns caps chiricahues Cochise, Victorio i Geronimo es revoltaren, però foren derrotats Algunes de les tribus més conegudes són els…