Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
kirguís
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça turànida amb mestissatge mongòlic que parla un dialecte turc i habita al Kirguizistan i a la regió autònoma del Xinjiang Uighur, Xina.
En nombre d’uns 1 500 000, els kirguisos viuen de la ramaderia nòmada, però es van tornant sedentaris i s’estableixen a les granges estatals Temps enrere hom confonia sovint el dialecte turc dels kirguisos i el dels kazakhs, motiu pel qual aquests eren anomenats kirguisos, i els qui pròpiament ho eren, karakirguisos o kirguisos negres
turcotàtar | turcotàtara
bosnià | bosniana
Etnologia
Individu d’un poble eslau del sud (uns dos milions d’individus, aproximadament) que viu sobretot a la part central de Bòsnia, i que es diferencia dels seus veïns, serbis ortodoxos i croats catòlics, principalment per l’arrelament històric en la religió musulmana.
Modernament molts bosnians han adoptat la religió catòlica Parlen una variant de vocalització en i del dialecte žtokavački del serbocroat Tant en l’arquitectura, en la tècnica del teixit i dels ornaments, com en moltes de llurs manifestacions culturals, són evidents les influències d’origen turc
uigur
Etnologia
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d’aquest…
buriat | buriata
Etnologia
Individu de la branca septentrional dels mongols que habita prop del llac Baikal, a la República Federal dels Buriats, als okrugi autònoms buriats d’Ust’-Orda i Aga, al nord de la república de Mongòlia (Selenge) i a l’extrem nord de la regió autònoma de la Mongòlia Interior (oest de Khajlar).
El nombre total de buriats era d’uns 400 000 a primers anys noranta a la República dels Buriats representen el 23% de la població i a Mongòlia el 2,4% Originàriament caçadors i pescadors xamanistes, esdevingueren ramaders i agricultors nòmades i adoptaren el lamaisme com a religió Habiten en iurtes, que han substituït progressivament per cases de fusta, de planta quadrangular i octagonal, i estan organitzats en famílies patrilineals, clans i confederacions de clands Al s XIII eren establerts al llac Baikal, d’on foren expulsats per pobles d’origen turc i mongòlic Al s XVII els…
oǧuz
Etnologia
Història
Individu d’un poble turc oriental les primeres notícies del qual semblen ésser del segle VII.
Una de les seves tribus formà l’imperi uigur el segle IX Una altra branca foren els seljúcides seljúcida Generalment nòmada i ramader, sembla que formà una confederació de tribus addictes al xamanisme bé que molt influïts pel budisme, el judaisme, el maniqueisme i el nestorianisme Islamitzats al segle X, a partir d’aquest moment sovint reben el nom de turcmans turcman Parlaven una llengua oǧuz del grup turquès
txerquès | txerquessa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Denominació (procedent del turc) amb què hom coneix també els adiguesos, coneguts, a més, amb el nom de circassians.
De fet, hom distingeix el txerkès superior o kabardí i el txerkès inferior o adigué El territori d’aquesta població correspon a l’antiga regió de Circàssia i comprèn, doncs, l' oblast’ del Karatxais i dels Txerkessos, la República d'Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars La llengua pertany al grup nord-occidental de les llengües caucàsiques, o llengües abkhazoadigués
nogai
Etnologia
Individu d’un poble turc format a partir de la gran horda nogai i establert al N de Caucàsia.
Els nogais, musulmans sunnites, constituïen tribus i criaven bestiar En el curs dels segles XVI i XVII foren impellits pels calmucs calmuc, i al segle XIX s’establiren definitivament a la vall del Kuban’ uns 52000 individus La llengua nogai pertany al grup turquès El 1930 començà a ésser escrita amb caràcters llatins, i des del 1938, amb caràcters ciríllics
osmanlita
Etnologia
Individu d’un poble turc (del grup turcman) instal·lat a l’Àsia Menor arran de la invasió seljúcida (s XIII).
Convertits a l’islam en temps d’Osman I 1259-1326, constituïren el nucli de l’imperi Otomà
balkar
Etnologia
Individu d’un poble turc del Caucas septentrional establert a la República dels Kabardins i dels Balkars, a les valls altes del Baksan, del Čegem i del Terek.
Els balkars uns 61 000 individus el 1979 són pastors muntanyencs de religió musulmana sunnites El nombre de balkars era de 42 666 el 1939 Acusats de collaborar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 foren parcialment deportats a l’Àsia central, una part de llur territori fou cedit a Geòrgia i el seu nom desapparegué de la república El 1957 la república dels Kabardins recobrà el nom primitiu i fou permès als balkars de tornar de l’exili