Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
kirguís
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça turànida amb mestissatge mongòlic que parla un dialecte turc i habita al Kirguizistan i a la regió autònoma del Xinjiang Uighur, Xina.
En nombre d’uns 1 500 000, els kirguisos viuen de la ramaderia nòmada, però es van tornant sedentaris i s’estableixen a les granges estatals Temps enrere hom confonia sovint el dialecte turc dels kirguisos i el dels kazakhs, motiu pel qual aquests eren anomenats kirguisos, i els qui pròpiament ho eren, karakirguisos o kirguisos negres
moxo
Etnologia
Individu d’un poble amerindi que viu a les planes del NW de Bolívia.
Els moxos practiquen l’agricultura de regadiu i viuen en pobles Parlen un dialecte de l'arauac
masmuda
Etnologia
Individu d’un conglomerat de tribus berbers del Marroc.
Els masmudes parlen el dialecte tasalhit , són sedentaris i ocupen el Rif, el Gran Atles i les planes de l’Atlàntic
bara
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un conjunt de tribus seminòmades dels altiplans del sud de l’illa de Madagascar.
Els bares uns 370 000 presenten influències racials d’elements nègrids i practiquen tradicionalment la ramaderia de bestiar boví Parlen un dialecte del malgaix, amb trets més arcaics que el merina
bosnià | bosniana
Etnologia
Individu d’un poble eslau del sud (uns dos milions d’individus, aproximadament) que viu sobretot a la part central de Bòsnia, i que es diferencia dels seus veïns, serbis ortodoxos i croats catòlics, principalment per l’arrelament històric en la religió musulmana.
Modernament molts bosnians han adoptat la religió catòlica Parlen una variant de vocalització en i del dialecte žtokavački del serbocroat Tant en l’arquitectura, en la tècnica del teixit i dels ornaments, com en moltes de llurs manifestacions culturals, són evidents les influències d’origen turc
asquenazita
Etnologia
Individu de les famílies jueves alemanyes que des del segle XII es dispersaren vers l’Europa del sud i de l’est.
Als segles XV i XVI hi hagué una nova emigració vers els països eslaus i bàltics i al segle XIX una nova onada es traslladà als EUA Els asquenazites constitueixen la gran majoria del món jueu, bé que foren les principals víctimes de les matances nazis Parlen un dialecte alemany amb elements hebreus i eslaus, l’ídix El mot asquenazita derivat d’Aškěnaz, epònim d’una tribu descendent de Jafet inclosa a la “taula de pobles” del Gènesi és emprat des de l’edat mitjana
naga
Etnologia
Individu d’un grup de pobles que habiten les muntanyes que s’estenen des d’Assam fins al nord-oest de Myanmar.
En nombre d'uns dos milions, els nagues practiquen el conreu en terrassa arròs, mill, cotó a més, fan teixits i ceràmica llur música té un aire similar a la d’indonesis i de melanesis Cadascun dels pobles del grup de naga té un dialecte propi El 1963 hom establí l'Estat de Nāgāland per apaivagar el secessionisme naga, actiu en un conflicte vigent des de la creació de la Unió Índia El nacionalisme naga també reclama territoris als estats veïns d'Assam, Manipur i Arunachal, i també parts de Myanmar
assiri | assíria
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble que parla una variant oriental del neoarameu (neosiríac).
Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària
merina
Etnologia
Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar.
Racialment, els merines presenten trets predominants de la raça indonèsica i una lleugera aportació melanoafricana En nombre d’uns dos milions, des del s XV constituïren un reialme i són encara l’ètnia políticament dominant a Madagascar Organitzats en clans patrilineals, estan dividits en castes, les inferiors de les quals palesen trets negroides més accentuats, per tal com són descendents d’esclaus africans Llur economia gira entorn del comerç, l’agricultura i la indústria Són cristians, però subsisteix entre ells el culte als avantpassats Parlen un dialecte malgaix que ha…
bambara
Etnologia
Història
Individu d’una població sudànica del grup manding concentrada principalment a Mali, a les regions de Bamako, Ségou (ribes del Níger mitjà) i Sikasso (ribes del Bagoé i del Bani), i escampada en d’altres grups menys nombrosos a Senegal (conca del riu Saloum).
Els bambares aproximadament un milió d’individus parlen un dialecte del manding, són de cultura paleonègrida, influïda parcialment per l’islam, i posseeixen un art remarcable les màscares són particularment famoses S'establiren a la regió de Ségou vers el s XIII, i constituïren, a la segona meitat del s XVII, els regnes de Ségou i de Kaarta, substituint l’antic imperi de Mali El regne de Ségou experimentà un gran desenvolupament amb Biton Kouloubali 1712-55, que conquerí Macina, a l’est, i Kaarta En morir ell, el regne de Kaarta es revoltà per raons de successió, i aconseguí una…