Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
clan
Etnologia
  Sociologia
Grup social de base, intermedi entre la família i l’estructura tribal, a la qual pertany.
Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia on ha tingut un paper destacat al llarg de la història, i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes conjuntament la…
unilinealisme
Etnologia
Sistema d’organització d’un grup social per descendència unilineal 
.
nuba
Etnologia
Individu del grup de tribus que habiten a la zona muntanyosa del Kurdufan (Sudan).
Desplaçats pels àrabs als territoris actuals des del s XVI, els anys noranta eren prop d’1,5 milions d’individus Conreen mill, sèsam i blat de moro Algunes tribus mantenen el matriarcat com a sistema social Llurs llengües pertanyen al grup nubià Parcialment islamitzats, són famoses les seves lluites rituals
tribu
Etnologia
  Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…
sistema de parentiu
Etnologia
  Sociologia
Conjunt de relacions humanes definit per la posició relativa que ocupa un individu en un grup humà segons el matrimoni, la descendència, o qualsevol dels lligams derivats d’aquests vincles.
El parentiu atorga a l’individu l’adscripció al grup i, mitjançant la relació que estableix amb els seus membres, determina els seus drets i les seves obligacions Per bé que el parentiu reposa en dos fets biològics com són la copulació i la reproducció, les relacions de parentiu no es limiten a legitimar aquestes funcions biològiques, sinó que són assignades als individus en virtut de l’estatut social que en resulta, moltes vegades al marge de si acompleixen o reflecteixen aquestes funcions biològiques o no En la nostra societat, l’exemple més comú d’aquesta manca de correspondència entre…
pima
Etnologia
Individu de la tribu ameríndia de la família utoasteca.
Actualment viuen a les reserves dels rius Gila i Salt a Arizona eren uns 7 500 individus el 1960 Són agricultors, i llur organització social és de tipus patriarcal Des de temps molt antic havien establert un sistema de canalització per als conreus La llengua dels pimes pertany al grup sonora de la família utoasteca
bororó
Etnologia
Individu d’un poble indi del Brasil que viu al Mato Grosso, entre l’Alt Paraguai i l’Araguaia (1 000 individus, aproximadament, el 1936).
Els bororós són anomenats també coroados  Llur tipus físic presenta semblances amb el pàmpid En estat originari practiquen principalment la caça i la pesca Llur organització social -poc comuna a Amèrica- és basada en comunitats dividides en dues meitats, i cadascuna al seu torn en clans totèmics matrilineals La llengua presenta semblances amb les del grup ge veí
mangbetu
Etnologia
Individu d’un poble que habita majoritàriament a les ribes del Uelé, afluent del Congo, a la República Democràtica del Congo, i també a Uganda.
El 1985 eren uns 650 000 individus Es dediquen a l’agricultura, treballen la fusta, el coure i el vori, i són també comerciants Al s XIX establiren un regne que fou enderrocat el 1880 per traficants d’esclaus sudanesos i àrabs Llur organització social és molt complexa i força jerarquitzada Parlen una llengua del grup xarinilòtic
totemisme

Detall de la part superior d’un tòtem indi a Ketchikan, Alaska.
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
  Religió
  Sociologia
Conjunt de normes socials, obligacions i prohibicions, creences, usos, etc., difosos en nombroses civilitzacions anomenades ‘‘primitives’’, sobretot en cultures basades en la caça i l’agricultura.
Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o…
javanès | javanesa
Etnologia
Individu d’un conjunt d’ètnies de raça indonèsia.
Pel seu nombre uns 78 milions d’individus el 1995 és el grup de població més important de Java La seva cultura es destaca per l’alt nivell assolit en les realitzacions artístiques De religió musulmana, les seves creences són impregnades, tanmateix, d’elements animistes L’organització social és diversa mentre que les comunitats camperoles es regeixen per un sistema relativament igualitari basat en el parentiu, a les ciutats i a les corts es dóna una estratificació molt rígida