Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
katxin
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida i de llengua sinotibetana que habita a les muntanyes de Birmània i a les àrees adjacents de la Xina i l’Índia.
Els katxins són caçadors i recollectors, però també coneixen el conreu itinerant
macá
Etnologia
Individu d’una tribu ameríndia que habita a les planes entre el riu Negro i les regions altes del riu Confusc, en el Gran Chaco
.
En nombre inferior als 1 000 individus, viuen de la cacera, la recollecció i l’agricultura itinerant
lolo
Etnologia
Individu d’un poble de raça indonèsia o protomalaia que habita a la zona muntanyosa fronterera amb la Xina, el Tibet i Myanmar..
La cultura dels lolos és molt primitiva, i viuen de la caça, de la recollecció i d’una agricultura de tipus itinerant
fanti
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita a la costa de Ghana, on s’establí al s XVII procedent dels territoris del nord-oest d’aquest mateix estat, i on formà una confederació de regnes autònoms.
La seva economia es basa en l’agricultura itinerant i de guaret i en la pesca El sistema de parentiu és bilineal i a cadascun dels dos llinatges li correspon funcions clarament delimitades Originàriament politeistes, en l’actualitat molts d’ells han estat cristianitzats
miao
Etnologia
Individu d’un grup de pobles que viuen a l’àrea compresa entre Guizhou i Yunnan (Xina meridional), a Tailàndia i a la Indoxina (nord del Vietnam i Laos), i que formen els grups hmung, meo i h’moong, corresponents a cadascuna d’aquelles àrees.
Hom calcula la seva població en uns 2,5 milions d’individus Practiquen l’agricultura itinerant i la ramaderia, i en algunes zones el conreu i la venda d’opi és una activitat important Viuen en llogarets generalment independents en els quals un capitost exerceix un cert lideratge De pràctiques religioses xamàniques, han sofert influències dels xinesos, especialment en els costums matrimonials Parlen llengües del grup miao
meo
Etnologia
Nom amb el qual són coneguts els miao de la Indoxina que habiten les àrees del nord del Vietnam i Laos.
Practiquen una agricultura itinerant de tala i crema basada en l’arròs, el blat de moro i les patates dolces El bestiar boví i porcí és un complement important de llur subsistència Hom en calcula la població entre uns 100 000 i uns 200 000 individus L’organització política generalment no depassa l’àmbit del vilatge i els diferents grups es distingeixen pel color dels vestits de les dones
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
daiak
Etnologia
Individu pertanyent a alguna de les ètnies protomalaies de raça indonèsica localitzades a l’illa de Borneo, de la qual constitueixen la població indígena, i que parlen llengües del grup indonèsic.
Comprenen poblacions diverses —els grups kayan i kenyah, les tribus ngaju i els iban, entre les més importants— sense cap sentiment comú d’identitat, per bé que culturalment presenten semblances considerables En general, basen la seva subsistència en el conreu itinerant de l’arròs, amb la cacera i la pesca com a activitats complementàries Treballen la fusta, el ferro i els metalls preciosos L’habitatge en les “cases llargues” comunals és un costum usual, per tal com les comunitats daiaks són força igualitàries Tanmateix, els kenyah i els kayan presenten un grau d’estratificació…
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través…