Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
maia
Relleu que representa Jaguar el Gran, rei-sacerdot maia, a l’antiga ciutat maia de Yaxchilán, construïda a l’època clàssica (segles IV-X)
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, creador de la principal cultura precolombina, estès pel sud de Mèxic (estats de Yucatán, Campeche, Tabasco, una part de Chiapas i territori de Quintana Roo) i per Guatemala, Belize, l’occident d’Hondures i El Salvador.
Aquest vast territori és constituït per tres regions molt diferents les altes serres, cobertes de bosc i ben regades, de l’occident de Guatemala la regió central el Petén, coberta de bosc tropical, molt calorosa i humida i el nord del Yucatán, regió baixa, molt pobra d’aigua i de vegetació A diferència de les altres grans cultures de l’Amèrica precolombina asteca i inca, els maies mai no formaren cap estat homogeni, ans només ciutats estat, unides de vegades per llaços polítics, religiosos o culturals Hom no pot parlar, doncs, d’un desenvolupament històric coherent Amb l’arribada dels primers…
abissini | abissínia
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del nord-est, del qual ha pres nom Abissínia.
D’origen semita, al segle X aC passà del Iemen al Corn d’Àfrica, on es fongué amb els pobles autòctons Conserva els trets racials caucàsics i la llengua semítica, però és de pell bruna i de cabell cresp Al segle IV es cristianitzà Etiòpia El nom originari, en àrab habaš , es troba testimoniat ja en inscripcions del segle IV, sota la forma hbš
coreà | coreana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment la península de Corea i l’illa de Cheju i que s’estengué, durant l’ocupació japonesa (1910-45), a la Xina, al Japó i a la Sibèria.
Originaris de migracions tungús del tercer millenni aC al segle V dC, sotmeses a influències xineses del segle II aC ençà i consolidades com a grup nacional a partir del segle IV dC, els coreans són de raça sínida amb influències tungús Són d’estatura superior als japonesos i inferior als xinesos del nord, i es caracteritzen pels pòmuls elevats, la mandíbula inferior més avançada i el cabell especialment fosc i estirat L’economia és essencialment agrícola La religió tradicional, el xamanisme, perdura en els costums rurals El confucianisme hi fou introduït al segle I aC, i el…
mordovià | mordoviana
Etnologia
Individu d’un grup de tribus fineses establertes a les ribes del Volga mitjà.
Els mordovians, agricultors, són cristians ortodoxos, bé que conserven creences paganes Aliats dels khàzars i, després, de l’Horda d’Or, foren sotmesos per Ivan IV de Rússia el 1552 Actualment llur territori forma part de la república de Mordòvia
incineració
Etnologia
Religió
Acció d’incinerar el cos d’un mort.
Practicada a Grècia, a Roma fins al segle IV i entre els pobles nòmades des de temps molt antic, ha perdurat a l’Índia Prohibida per diverses confessions, l’Església catòlica l’admeté el 1963 i inclogué l’autorització en la revisió del codi de dret canònic del 1983 Hom en recomana l’ús tant per raons higièniques com pel creixement dels cementiris a les grans ciutats, i n’ha augmentat la pràctica L’any 2016 el Vaticà prohibí escampar les cendres o conservar-les fora d’un recinte sagrat per tal d’evitar pràctiques panteistes, paganes o supersticioses
escita
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni aC.
Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris cimmeri a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra regne del Bòsfor , a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat primer pels jonis i…
baixkir | baixkira
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turca anomenat pròpiament baškunt, que habita principalment la República Federal de Baixkíria (on constitueix el 40,3% de la població i és majoritari a la capital, Ufa).
El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1500000 1993 Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan’ i foren…
albanès | albanesa
Etnologia
Individu d’un poble (aproximadament quatre milions de persones) que habita Albània, S de Iugoslàvia i E de Macedònia, del qual hi ha diversos nuclis al S d’Itàlia, a Grècia, a Turquia i als EUA.
La major part de la població albanesa, prop del 97%, és descendent de les antigues tribus illíries que, barrejades amb els tracis, també indoeuropeus, poblaren la península Balcànica abans dels grecs i dels eslaus El tipus racial predominant és el dinàric La divisió dels albanesos en geg i tosk , al N i al S del riu Shkumbin, és basada més sobre el factor lingüístic que sobre l’antropològic Hi ha una certa influència dels valacs a l’Epir i dels serbis i búlgars en algunes regions de l’interior, mentre que la dominació turca deixà escasses traces en els caràcters antropològics Des de la meitat…
italoalbanès | italoalbanesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble d’origen albanès establert a la Itàlia meridional a partir de mitjan s. XV.
El capitost albanès Gjergj Kastriota, més conegut per Skanderbeg , pel seu pacte de vassallatge envers Alfons IV de Catalunya-Aragó, de qui rebia ajuda contra els turcs, donà suport militar al monarca català contra els Anjou a Calàbria Així s’iniciaren els establiments de colònies albaneses a la Itàlia meridional, sobretot conduïdes per l’albanès Demetri Reres Els seus fills, amb un altre contingent albanès, es traslladaren a Sicília, on crearen també colònies albaneses Seguiren posteriorment altres migracions d’albanesos que fugien del jou otomà, fins al darrer quart del s XVIII Aquestes…
filiació
Etnologia
Dret civil
Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares.
Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial La legislació sobre filiació s’ha recollit totalment en el…