Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
banyun
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de Guinea-Bissau i del Senegal, entre els rius Casamance i Cacheu.
Els banyuns uns 18000 h practiquen principalment l’agricultura arròs, mill, moresc, mandioca, la pesca i la cria del bestiar porcí Posseeixen una organització familiar patrilineal i parlen una llengua del grup atlàntic, segons la classificació de Greenberg
banda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua sudànica que habita la part central de la República Centreafricana, des del nord-est, i penetra en territori de la República Democràtica del Congo dellà l’Ubangui.
Els bandes uns 250 000 individus són de cultura paleonègrida, i conreen la melca i el moresc practiquen també la caça, i desconeixen el teixit, en lloc del qual empren encara l’escorça Habiten en cabanes còniques La família és polígina i de residència patrilocal s’agrupen en clans totèmics exogàmics patriarcals Practiquen el culte a un ésser suprem i a diverses categories d’esperits
araucà | araucana
Etnologia
Història
Individu del grup de pobles de llengua araucana que habiten el centre de Xile, entre els 30 i els 43° de latitud sud.
La població actual consta d’uns 250000 individus al moment de la conquesta espanyola eren 1000000 o 1500000 individus Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe —els més nombrosos— i huilitxe També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII Els araucans foren totalment…
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…