Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
nuba
Etnologia
Individu del grup de tribus que habiten a la zona muntanyosa del Kurdufan (Sudan).
Desplaçats pels àrabs als territoris actuals des del s XVI, els anys noranta eren prop d’1,5 milions d’individus Conreen mill, sèsam i blat de moro Algunes tribus mantenen el matriarcat com a sistema social Llurs llengües pertanyen al grup nubià Parcialment islamitzats, són famoses les seves lluites rituals
sioux
Etnologia
Grup de pobles amerindis, anomenats també impròpiament dakota, de les planes del N d’Amèrica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississipí, un altre, l’E de les muntanyes Apalatxes, a Virgínia i a les Carolines, i l’altre, el baix Mississipí.
Lloc de pas obligat cap a l’oest, llur situació provocà conflictes greus amb els colonitzadors, sobretot les batalles del 1862, 1868 i 1870, en què l’exèrcit americà comandat per GACuster fou desfet completament a Little Bighorn Reclosos des del 1890 a les reserves de Minnesota, Montana, Nebraska i Dakota, els anys noranta eren uns 40 000 individus
balutxi
Etnologia
Individu d’un poble de llengua irànica occidental que habita des dels segles XII-XIII el Balutxistan (especialment la part oriental que pertany al Pakistan) i la zona sud de l’Afganistan.
Els balutxis aproximadament uns 5 milions d’individus a mitjan anys noranta són de raça índida, amb influències àrabs i turques Llur activitat principal és la ramaderia transhumant, bé que algunes tribus practiquen l’agricultura Són dividits en nombroses tribus patriarcals, i són de religió musulmana, majoritàriament sunnites, amb importants restes de creences preislàmiques Habiten en típiques cabanes en forma de mitja bota
calmuc | calmuca
Etnologia
Individu d’un poble mongol del grup occidental o oirat.
A mitjan anys noranta eren uns 150 000 Són de religió lamaista i d’ençà del s XVII habiten el territori ocupat actualment per la República dels Calmucs, al curs baix del Volga Dos altres petits grups habiten a les ribes del Don són anomenats buzava i al Kirguizistan, prop de la frontera xinesa els anomenats sart , convertits a l’islamisme
venda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantu que habita a la vall del Limpopo, al N del Transvaal (República de Sud-àfrica) i al S de Zimbàbue.
Probablement emigraren de l’Àfrica central vers la fi del segle XVII Practiquen la cria del bestiar i l’agricultura i coneixen la fosa de metalls Són també comerciants i caçadors Tenen una religió monoteista, amb un ritual de purificacions molt elaborat Als anys noranta eren uns 750000, la major part dels quals habitaven al territori sud-africà de l’antic bantustan de Venda
ibo
Etnologia
Individu d’un poble melànid africà de la subraça guineana i de llengua sudanesa, estès pel SE de Nigèria.
Els ibos són agricultors sedentaris, de religió animista i posteriorment cristianitzats La forta rivalitat amb els hausses, majoritàriament musulmans i, juntament amb els ioruba, l’altra gran ètnia de Nigèria, fou el principal desencadenant de la guerra de Biafra 1967, durant la qual la població ibo fou objecte de matances sistemàtiques pel govern nigerià Cap a la meitat dels anys noranta eren uns vint-i-dos milions d’individus
àzeri
Etnologia
Individu d’un poble d’origen turc (del grup oghuz, instal·lat a l’Azerbaidjan des del segle XIV) que habita principalment la part baixa de la conca del riu Kura fins a la mar Càspia i que pobla també les valls de la regió geogràfica de l’Azerbaidjan i les zones veïnes del Caucas.
Els àzeris són de raça orientàlida La forma de vida tradicional és basada en l’agricultura i en la ramaderia transhumant Parlen una llengua del grup turquès i són de religió musulmana, majoritàriament de la branca xiïta Viuen principalment als estats de l’Azerbaidjan, on a la meitat dels anys noranta constituïen el 83% de la població uns 6 milions, i a l’Iran, on representen el 24% de la població i són la minoria més nombrosa uns 13,5 milions Hi ha també comunitats d’àzeris a Geòrgia, Rússia Daguestan, l’Iraq i Armènia
batak
Etnologia
Individu d’un poble protoindonesi de Sumatra.
Els bataks 7 000 000 d’individus aproximadament a mitjan anys noranta habiten principalment a la regió del llac Toba Són dividits en diverses tribus, viuen en clans exogàmics patrilineals i posseeixen una civilització relativament desenvolupada Coneixen l’arada i conreen arrossars a les planes i artigues de bosc o boïgues als altiplans es dediquen també a la cria de búfals i de cavalls coneixen el teixit de cotó i posseeixen armes metàlliques Llur cultura ha rebut una important influència hindú, malaia i javanesa El fort increment demogràfic n'ha provocat l’emigració en massa a…
buriat | buriata
Etnologia
Individu de la branca septentrional dels mongols que habita prop del llac Baikal, a la República Federal dels Buriats, als okrugi autònoms buriats d’Ust’-Orda i Aga, al nord de la república de Mongòlia (Selenge) i a l’extrem nord de la regió autònoma de la Mongòlia Interior (oest de Khajlar).
El nombre total de buriats era d’uns 400 000 a primers anys noranta a la República dels Buriats representen el 23% de la població i a Mongòlia el 2,4% Originàriament caçadors i pescadors xamanistes, esdevingueren ramaders i agricultors nòmades i adoptaren el lamaisme com a religió Habiten en iurtes, que han substituït progressivament per cases de fusta, de planta quadrangular i octagonal, i estan organitzats en famílies patrilineals, clans i confederacions de clands Al s XIII eren establerts al llac Baikal, d’on foren expulsats per pobles d’origen turc i mongòlic Al s XVII els…
ianomami
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amazònia, que ocupa l’àrea compresa entre l’estat brasiler de Roraima i Veneçuela.
Els ianomamo habiten a les planes interfluvials del bosc tropical en poblats d’entre una cinquantena i alguns centenars d’individus Basen la subsistència en la cacera, la recollecció i una horticultura molt primitiva S'organitzen en llinatges patrilineals que determinen l’adscripció territorial, les aliances, els intercanvis matrimonials i el cabdillatge És habitual la poligínia Les guerres intertribals provoquen la quarta part de les defuncions dels homes adults i són motivades per la possessió de les dones, activitat esperonada per la pràctica de l’infanticidi femení El 1995 hom estimava la…