Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
descendència
Etnologia
Organització familiar per grups de parentiu
.
Mitjançant la mateixa hom estableix per a cada individu una sèrie de drets i obligacions en funció de la seva adscripció a un grup de parents, tot referint llur vinculació a una línia descendència unilineal o bé a ambdues descendència bilineal o bilateral En el primer cas, hom parla, respectivament, de descendència patrilineal, i matrilineal, o uterina , segons que sigui donada preferència a la línia paterna o a la materna Cadascun dels grups formats per descendència és anomenat llinatge i, en un nivell d’organització superior, llur unió, basada igualment en criteris de parentiu…
unilinealisme
Etnologia
Sistema d’organització d’un grup social per descendència unilineal
.
cherokee
Etnologia
Individu d’un poble indi d’Amèrica del Nord, pertanyent a una branca meridional dels iroquesos que habitava al sud dels Apalatxes (part dels estats actuals de Virgínia, Carolina del Nord i del Sud, Geòrgia, Tennessee i Alabama).
Els cherokees constituïen un dels grups més nombrosos dels indis del nord de Rio Grande 22 000 individus el 1650 Llur cultura era semblant a la dels muskogees i a la d’altres pobles de l’àrea del SE Practicaven l’agricultura intensiva i vivien agrupats en uns 200 poblets confederats i organitzats en clans i amb una forta estratificació social L’organització familiar era matrilineal, i l’organització política, dual Oferiren una gran resistència a la colonització i lluitaren a favor dels anglesos en la revolució americana el 1835 foren totalment desposseïts de llurs terres i s’establiren…
bodo
Etnologia
Individu d’un conjunt de tribus de llengua tibetobirmana (bara, garo, dimasa, etc) esteses per una zona compresa des del sud del Bhutan, l’Assam, fins a l’est de Tripura (un milió i mig d’individus aproximadament).
La dominació dels bodos a l’Assam durà fins al s XIII, que passà sota el domini dels xans Els bodos són agricultors i ramaders i coneixen la tecnologia dels metalls, la ceràmica i el teixit Llur organització familiar és patrilineal, amb restes d’organització matrilineal entre els garos Han rebut una forta influència de la civilització hindú i han adoptat parialment el sistema de castes Llurs creences religioses han influit en el tantrisme
tribu
Etnologia
Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…
kikuiu
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de parla bantú que ocupa els altiplans centrals de Kenya.
Tradicionalment, la seva subsistència es basava en el conreu intensiu dels cereals i en la cria de bestiar Molts trets de llur cultura són de tipus nilòtic Viuen en grups domèstics que formen poblats, però l’organització social gira entorn de grups de parentiu patrilineal inclosos, al seu torn, en diversos grans clans És molt important també la divisió per grups d’edat, l’entrada als quals és marcada per rituals iniciàtics secrets Aquesta organització tingué una gran importància en la rebellió Mau-Mau, protagonitzada en la seva majoria per kikuius Actualment hom en calcula la…
papú

Els papús, aborígens de Nova Guinea, tenen creences religioses animistes i conserven un tipus de vida tribal. Fins l’arribada dels colons europeus practicaven el canibalisme
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.
Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social, considerablement igualitària, es…
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
maidu
Etnologia
Individu d’una de les tribus ameríndies de Califòrnia, de llengua penuti, que habitava entre la vall del Sacramento i les muntanyes de Sierra Nevada.
El 1770 els maidus eren uns 9 500 individus el 1960, inclosos els mestissos, 200 Tenien una organització política tribal, i eren caçadors
matriarcat
Etnologia
Forma d’organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a la dona.
L’existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de l’evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l’autoritat, el dret i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills Segons aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra degueren aconseguir una posició de privilegi sobre aquells…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina