Resultats de la cerca

Donat a Jahvè a l’Antic Testament, suposa no solament un poder general sobre tot, com a creador, sinó que hi té un sentit teocràtic sobre Israel per raó de l'aliança, i sobretot escatològic messianisme L’expressió dels salms “Jahvè és rei” sembla suposar una festa anual d’entronització de Jahvè En el Nou Testament la dignitat reial passa al Messies, que a la fi dels temps la tornarà a Déu Atribuït a Crist que l’Apocalipsi anomena Rei dels reis, és objecte d’una celebració especial Crist Rei que Pius XI instituí 1925 per al diumenge darrer d’octubre

El breviari romà o d’altres litúrgies n'inclouen un bon nombre Els més coneguts són els procedents del Nou Testament Magnificat, Benedictus i Nunc dimittis d’altres provenen de l’Antic Testament, com l' Himne dels tres joves Daniel

Hom ha intentat de cercar una explicació natural d’aquest fet, i generalment l’ha relacionat amb una espècie de tamariu Tamarix mannifera Tant l’Antic Testament com el Nou li donen un caràcter sobrenatural, dins la línia general de l’amor de Déu que guiava el seu poble

Els més extensos porten els noms d'Isaïes, Jeremies i Ezequiel, els quals, juntament amb Daniel, comptat entre els hagiògrafs llibres sapiencials pels hebreus, són anomenats Profetes majors Els més breus formen el llibre dels Profetes menors o dels dotze profetes Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies Els hebreus hi afegeixen encara els llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis profetes anteriors , per tal com els antics profetes Samuel, Elies i Eliseu hi tenen un paper principal en oposició a aquests, els profetes majors són…

L’escrit, no anterior al s VI aC, és per a alguns una reacció contra les reformes de Nehemies sobre els matrimonis mixts es tracta possiblement d’una bella llegenda sobre l’antic motiu de la dona que anhela una descendència Rut és esmentada per l’evangeli de Mateu en la genealogia de Jesús

Hi fa referència també la segona epístola de Pere El fet no té res a veure amb una metamorfosi hellenística Es tracta d’una narració teològica sobre la messianitat de Jesús que el Nou Testament situa a diversos moments, primerament en la resurrecció i, després, en el baptisme, fins arribar a la mateixa encarnació, que utilitza la terminologia veterotestamentària de les aparicions tot presentant Jesús amb els trets del Fill de l’Home de Daniel i del Fill de Déu del salm 2 L’aparició de Moisès i Elies, representants de la Llei i dels Profetes i alhora figures messiàniques, testimonien igualment…

No es tracta tant d’una categoria social com religiosa, que té les arrels en el pobre de Jahvè de l’Antic Testament Conscient de la pròpia insuficiència, ho espera tot de Déu La seva felicitat benaurança no li ve del fet d’ésser pobre, sinó del fet que deixarà d’ésser-ho en l’adveniment del Regne

Relacionat probablement amb un antic culte de la serp, la Bíblia li dóna el mateix nom que als serpents “ardents” hebr saraf del desert A Isaïes i a l’Apocalipsi apareixen amb sis ales al voltant del tron de Jahvè cantant constantment el trisagi, bé que a l’Apocalipsi els quatre animals tenen la forma del querubí

La litúrgia cristiana, seguint el costum jueu que llegia la Llei en 54 perícopes cada any durant el culte sinagogal, reparteix les lectures de l’Antic i del Nou Testament en perícopes diàries —les lectures de la missa i les de l’ofici diví— de manera que cada any —o cada tres, segons els costums de cada església— hom llegeixi tota la Bíblia