Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Osees
Bíblia
Profeta del regne de Samaria, que predicà poc temps abans de la desaparició del reialme (745?-725 aC).
Autor del llibre d’Osees , que encapçala la collecció dels dotze profetes menors, en són característics els dos primers oracles, relacionats amb la seva vida matrimonial els restants són d’acusació i d’amenaça o de reflexió sobre la història pecadora d’Israel La profecia d’Osees influí Jeremies i Ezequiel
Mateu
Mateu, evangelista, acompanyat per la figura de l’home
© Corel Professional Photos
Bíblia
Un dels dotze apòstols.
Segons el text del primer evangeli, era un publicà de Cafarnaüm, que deixà el seu ofici per acompanyar Jesús Al moment de la seva conversió, Lluc potser també Marc li donà el nom de Leví Segons la tradició antiga, Mateu fou el primer d’escriure un evangeli , que, tanmateix, no correspon exactament a l’evangeli que ara porta el seu nom El seu símbol iconogràfic, basat en la visió del profeta Ezequiel, és una figura d’home La seva festa se celebra el 21 de setembre
llibres profètics
Bíblia
Cadascun dels llibres de l’Antic Testament atribuïts als profetes o escrits per aquests.
Els més extensos porten els noms d'Isaïes, Jeremies i Ezequiel, els quals, juntament amb Daniel, comptat entre els hagiògrafs llibres sapiencials pels hebreus, són anomenats Profetes majors Els més breus formen el llibre dels Profetes menors o dels dotze profetes Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies Els hebreus hi afegeixen encara els llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis profetes anteriors , per tal com els antics profetes Samuel, Elies i Eliseu hi tenen un paper principal en oposició a aquests, els profetes…
querubí
Detall d’un dels querubins que guarden l’entrada principal del palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Bíblia
Esperit celestial (àngel) que forma part del tercer cor de l’ordre angèlic en la jerarquia del Pseudo-Dionís.
El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de…
Daniel
Bíblia
Personatge bíblic, heroi del llibre que porta el mateix nom, segons el qual procedia d’una noble família de Judà, d’on fou bandejat molt jove, en produir-se la invasió de Nabucodonosor el 605 aC.
Romangué definitivament durant quatre regnats a la cort babilònica i persa, on, a causa de la seva intelligència i honestedat, fou posat al capdavant del govern Representa un viu testimoni de fidelitat a Déu i a la llei jueva enmig de la diàspora És incerta la seva existència històrica El llibre de Daniel , inclòs en el cànon jueu entre els hagiògrafs Ketubim i per la tradició cristiana dins el cos profètic darrere Ezequiel , és obra d’un autor desconegut, el qual treballà amb materials existents potser del s III aC i havia redactat el conjunt vers 170-160 aC Escrit en llengua…
els quatre vivents
Bíblia
Nom amb què són coneguts els quatre éssers celestials (amb cara de lleó, vedell, àguila i home) que en la visió d’Ezequiel i a l’Apocalipsi acompanyen la carrossa de Jahvè.
Representen probablement els quatre punts cardinals o els vivents més nobles de la creació, bé que tradicionalment des de sant Ireneu hom hi veu una figura dels evangelistes tetramorf, que escamparen l’evangeli a tots quatre vents
Bíblia

Pàgina de la Bíblia de Rodes (Èxode 6, 13)
Bíblia
Conjunt de llibres, molts dels quals són tinguts per inspirats, i consegüentment per normatius, per les religions jueva i cristiana. El nombre d’aquests llibres varia segons les diverses religions (cànon).
Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…