Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
llibre de la Llei
Bíblia
Nom donat al Pentateuc (Torà) com a expressió típica de l’economia de salvació de l’Antic Testament, atribuïda a Moisès mateix.
D’aquí ve que hom anomeni també l’ordre salvífic veterotestamentari llei mosaica o llei antiga , per contraposició a la llei nova de l’Evangeli, expressió amb què alhora hom alludeix més en concret al conjunt de manaments morals decàleg i de reglamentacions relatives al culte, a la impuresa legal, etc
llei nova
Bíblia
En contraposició a l’ordre salvífic de l’Antic Testament, economia de la salvació instaurada i acomplerta en Jesucrist.
Bé que pròpiament cal parlar d’esperit evangèlic més que no de llei evangèlica, hom aplica també aquesta expressió al conjunt de normes ideals promulgades en el sermó de la muntanya
pecat original
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pecat de la humanitat en els temps originals de la seva història, del qual participen tots els homes i en virtut del qual el gènere humà perdé l’estat original i es féu responsable de la seva situació actual.
Bé que són moltes les religions que fan referència a una caiguda original per tal d’explicar l’existència del mal físic i sobretot moral en el món, l’específica comprensió bíblica d’un pecat original respon a l’exigència de mantenir la no-responsabilitat del Creador en l’existència del mal en el món, motivada exclusivament per l’home La interpretació tradicional de la narració del Gènesi ha oblidat generalment que la Bíblia no presenta solament una falta original la d’Adam i Eva, ans tot un seguit de pecats de la humanitat, esglaonats de menys a més greus pecat de desobediència al Paradís,…
estat original
Religió
Bíblia
Cristianisme
Estat o situació existencial que moltes religions suposen com a propi de la humanitat en els seus orígens, en contraposició al seu estat actual.
L’estat original és típicament comprès com una situació en què l’home gaudia d’una felicitat plena, era lliure del dolor i de la mort i posseïa unes qualitats o uns dons preternaturals preternatural
Formgeschichte
Bíblia
Terme, que significa ‘història de les formes’, amb què és conegut, abreujadament, el mètode exegètic (formgeschichtliche Methode) iniciat en l’àmbit alemany al començament del segle XX per Martin Dibelius, Karl L. Schmidt i Rudolf Bultmann.
Convençuts que els evangelis escrits havien estat precedits per tota una tradició oral, aquests autors prepararen, independentment, un instrument de treball per a remuntar dels evangelis actuals a les primitives formes d’evangelització Així hom descobrí les variacions experimentades per les tradicions evangèliques en passar de Jesús als apòstols i d’aquests a les primeres generacions cristianes El mètode fou preparat, en part, per Hermann Gunkel, en determinar les formes estilístiques pròpies del material narratiu i poètic de l’Antic Testament sagues etiològiques, culturals i històriques,…
protocanònic | protocanònica
Bíblia
Amb relació al cànon bíblic, dit de cadascun dels llibres de l’Antic Testament que es troben en la Bíblia hebrea, en contraposició amb els deuterocanònics, que es troben només en la versió grega dels Setanta.
Bíblia
Pàgina de la Bíblia de Rodes (Èxode 6, 13)
Bíblia
Conjunt de llibres, molts dels quals són tinguts per inspirats, i consegüentment per normatius, per les religions jueva i cristiana. El nombre d’aquests llibres varia segons les diverses religions (cànon).
Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…