Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
sentit
Bíblia
Cadascuna de les maneres que la tradició cristiana distingeix de la interpretació de la Bíblia (exegesi).
Les més comunes són les corresponents al sentit literal , o històric , a l' allegòric , o espiritual , al ple i a l' acomodatici La pràctica pastoral i la teoria de la interpretació recolliren des de l’antigor dos corrents principals un, d’origen jueu, conegut amb el nom de midraš, i un altre, d’origen grec, l' allegoria , que els mestres alexandrins usaren també per a interpretar els mites pagans Del corrent del midraš , heretat a través del Nou Testament, la interpretació cristiana aprengué el sentit de la unitat de tota la història de la salvació, la qual cosa permetia de…
fill de Déu
Bíblia
En l’Antic Testament, títol messiànic, atribuït adoptivament al poble israelita, als àngels i al rei.
Els escrits de la primitiva comunitat cristiana, en aplicar-lo a Jesús, expressen la creença en la seva divinitat Fill
arcàngel
Bíblia
Àngel que té una missió molt important.
La tradició jueva compta un nombre d’arcàngels que varia de tres a set Els arcàngels citats per la tradició cristiana són Miquel, Rafael, Gabriel i Uriel
perícope
Bíblia
Secció de la Bíblia que hom llegeix en determinades ocasions del culte.
La litúrgia cristiana, seguint el costum jueu que llegia la Llei en 54 perícopes cada any durant el culte sinagogal, reparteix les lectures de l’Antic i del Nou Testament en perícopes diàries —les lectures de la missa i les de l’ofici diví— de manera que cada any —o cada tres, segons els costums de cada església— hom llegeixi tota la Bíblia
paràbola
El retorn del fill pròdig , dibuix del pintor holandès Rembrandt (1606-1669) sobre la paràbola evangèlica que expressa la misericòrdia de Déu
© Corel Professional Photos
Literatura
Bíblia
Gènere literari, de caràcter pedagògic o polèmic, mitjançant el qual hom revesteix el pensament en forma d’una historieta que tothom pugui acceptar fàcilment.
Així Jesús, als qui el criticaven perquè menjava en companyia de gent de mala fama, els parlava de l’alegria d’un pare el dia que torna el seu fill esgarriat i del mal humor del germà gran, que no vol prendre part en la festa La paràbola era d’ús corrent entre els rabins dels primers segles de l’era cristiana, però entre totes les conegudes sobresurten les de Jesús per la varietat, la naturalitat i la força persuasiva Els tres primers evangelis han transmès una quarantena de paràboles de Jesús, unes revelant el pla de Déu, altres justificant el seu comportament i unes altres…
al·leluia
Música
Bíblia
Exclamació, d’origen hebreu, que significa ‘lloeu Jahvè’ i que expressa joia i agraïment.
A l’Antic Testament apareix sobretot als Salms i al Llibre de Tobit en el Nou Testament, a l' Apocalipsi Entrà en la litúrgia cristiana, sobretot com a resposta cantada a versets de salm En la litúrgia romana, aquest cant és suprimit durant la quaresma, mentre que és cantat amb més freqüència durant el temps pasqual En els ritus orientals no és mai omès En el cant gregorià, en el cant de l’alleluia a la missa, la melodia, relativament senzilla, és seguida d’un jubilus o vocalització sobre la darrera vocal a Diverses obres de concert contenen temes sobre l’alleluia Händel,…
Bíblia

Pàgina de la Bíblia de Rodes (Èxode 6, 13)
Bíblia
Conjunt de llibres, molts dels quals són tinguts per inspirats, i consegüentment per normatius, per les religions jueva i cristiana. El nombre d’aquests llibres varia segons les diverses religions (cànon).
Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…
resurrecció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia al retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…
presentació
Bíblia
Ritu de l’Antic Testament pel qual els pares consagraven a Jahvè els primogènits en el temple de Jerusalem; després en pagaven el rescat per cinc sicles.
La litúrgia cristiana commemora la Presentació del Senyor juntament amb la purificació de Maria el 2 de febrer la Candelera —els grecs l’anomenen ‘Ψπαπαντέ, ‘trobament’, de Jesús amb Simeó — i el 21 de novembre celebra la festa de la Presentació de la Mare de Déu d’acord amb el relat llegendari de l’evangeli apòcrif de Jaume, segons el qual a l’edat de tres anys fou presentada al temple, on romangué fins a dotze anys dedicada a Déu Festa tardana, era coneguda a l’Orient al s VII i fou introduïda a Avinyó el 1371, bé que no fou difosa fins el 1585 per Sixt V Ambdues festes han…
apòcrif
Bíblia
Cadascun dels llibres religiosos que no són considerats canònics.
Per als protestants, els apòcrifs són els llibres que es troben en la traducció grega de l’Antic Testament, en la versió dels Setanta i en la Vulgata, però manquen en el cànon jueu són els llibres de Tobies, Judit, la Saviesa, l’Eclesiàstic, Baruc, Macabeus I i II, i alguns capítols d’Ester i de Daniel Aquests llibres són anomenats deuterocanònics pels catòlics i han entrat en llur cànon Els catòlics anomenen apòcrifs uns escrits de font jueva o cristiana que s’assemblen als llibres canònics per llur tema o per llur atribució a un autor inspirat Els més coneguts són la Vida de…