Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Mateu
Mateu, evangelista, acompanyat per la figura de l’home
© Corel Professional Photos
Bíblia
Un dels dotze apòstols.
Segons el text del primer evangeli, era un publicà de Cafarnaüm, que deixà el seu ofici per acompanyar Jesús Al moment de la seva conversió, Lluc potser també Marc li donà el nom de Leví Segons la tradició antiga, Mateu fou el primer d’escriure un evangeli , que, tanmateix, no correspon exactament a l’evangeli que ara porta el seu nom El seu símbol iconogràfic, basat en la visió del profeta Ezequiel, és una figura d’home La seva festa se celebra el 21 de setembre
antitip
Bíblia
Realitat prefigurada pel tipus o figura.
El tipus és un símbol o figura d’una persona o cosa futura, normalment un fet del Vell Testament que en prefigurava un del Nou Testament L’antitip és aquesta persona o cosa prefigurada pel tipus Per exemple, l’arca de Noè és un tipus de l’Església i aquesta és l’antitip Amb tot, a vegades l’antitip té el sol sentit de tipus o figura per a sant Gregori de Nazianz el pa i el vi són l’antitip figura del Cos i la Sang de Crist
Moisès
Moisès salvat de les aigües , representació que féu Il Veronese (1528-1588) d’aquest episodi de la vida del personatge bíblic
© Corel Professional Photos
Bíblia
Personatge bíblic.
Guià el grup important de tribus israelites que sortí d’Egipte i s’installà finalment a la Transjordània i a la Palestina central Les diverses tradicions recollides en el Pentateuc el presenten com un profeta taumaturg, enviat per Déu per alliberar el poble d’Israel de la servitud dels egipcis A la seva manera, cadascuna d’aquestes tradicions li atribuïa els prodigis de l' Èxode , l’aliança amb Déu al desert, la legislació, l’organització del poble i del culte i la conquesta de la Transjordània, on morí abans que Josuè emprengués la conquesta de Palestina Fora dels llibres històrics que…
evangelis de la infància
Bíblia
Nom donat als dos conjunts de narracions, incloses en l’evangeli de Mateu (1,18-2,23) i en el de Lluc (1,5-2,52), respectivament, sobre el naixement i la infància de Jesús, per distingir-les, en llur específic gènere literari, de la resta dels evangelis.
Llur contingut ha estat objecte molt freqüent dels evangelis apòcrifs Quant a la intenció, la del conjunt narratiu de Mateu subratlla la continuïtat entre l’Antic Testament i l’esdeveniment cristià figura de Josep, com a pare legal de Jesús fugida a Egipte, com a expressió que Jesús és el nou Israel visita al temple, com a senyal de la religiositat jueva del Crist, mentre que la del de Lluc ressalta el paper de la dona visita a Isabel, preponderància de la figura de Maria sobre la de Josep, profecia d’Anna al temple i de la pobresa cant del magníficat, naixement de Jesús, adoració dels…
els quatre vivents
Bíblia
Nom amb què són coneguts els quatre éssers celestials (amb cara de lleó, vedell, àguila i home) que en la visió d’Ezequiel i a l’Apocalipsi acompanyen la carrossa de Jahvè.
Representen probablement els quatre punts cardinals o els vivents més nobles de la creació, bé que tradicionalment des de sant Ireneu hom hi veu una figura dels evangelistes tetramorf, que escamparen l’evangeli a tots quatre vents
sentit tropològic
Bíblia
Sentit moral que té un esdeveniment o figura de la Bíblia i que és interpretat segons la tropologia.
Jetró
Bíblia
Judaisme
Sacerdot madianita que, en una de les tradicions de l’Èxode, figura com a sogre i conseller de Moisès.
Aaró
Bíblia
Germà gran de Moisès, segons la tradició bíblica.
De la tribu de Leví, nasqué a Egipte cap a la fi del s XIV aC i, segons la tradició més reiterada, morí a 123 anys al mont Hor En iniciar-se l’Èxode, fou el representant de Moisès davant el seu poble i davant el faraó En la marxa pel desert i en absència de Moisès, participà en la fabricació de l’ídol d’or A partir d’ell, la principal classe sacerdotal israelita estigué vinculada a la tribu de Leví per això és considerat el primer summe sacerdot d’Israel Figura important dels llibres del Pentateuc , és escassament esmentat pels profetes
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…