Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
llibres profètics
Bíblia
Cadascun dels llibres de l’Antic Testament atribuïts als profetes o escrits per aquests.
Els més extensos porten els noms d'Isaïes, Jeremies i Ezequiel, els quals, juntament amb Daniel, comptat entre els hagiògrafs llibres sapiencials pels hebreus, són anomenats Profetes majors Els més breus formen el llibre dels Profetes menors o dels dotze profetes Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies Els hebreus hi afegeixen encara els llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis profetes anteriors , per tal com els antics profetes Samuel, Elies i Eliseu hi tenen un paper principal en oposició a aquests, els…
àgrafs
Bíblia
Frases atribuïdes a Jesucrist que no consten en cap dels quatre evangelis, com, per exemple, la que figura en els Actes dels Apòstols: Millor és donar que rebre
.
N'hi ha d’altres a l’Evangeli dels Hebreus, als papirs d’Oxyrhynkhos, etc
Menaḥem ben Šelomó Meiri
Bíblia
Talmudista, exegeta i comentarista jueu, tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d’exposició.
Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer , que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis — on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus — i el Ḥibbur ha-Tešubà , sobre la penitència Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud
Enric Cortès i Minguella
Bíblia
Biblista.
Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17 Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía 1976 És secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació 1973 i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona
urim i tummim
Bíblia
Noms hebreus de significat desconegut que designen probablement dos instruments per mitjà dels quals els sacerdots hebreus transmetien l’oracle de Jahvè.
Probablement eren unes pedres o palets de la mateixa forma, però de color diferent o amb signes distints, l’un dels quals significava sí i l’altre no El sacerdot els duia en un estoig sobre l’efod Foren usats fins al moment de l’exili de Babilònia
profeta
Religió
Bíblia
El qui, inspirat per un déu, prediu el futur o revela coses ignotes a la ment.
Originàriament és el qui parla en nom del déu i n'anuncia la voluntat Així, entre els grecs, era el qui interpretava els oracles oracle també entre els hebreus el nabí era bàsicament un visionari extàtic D’ací vénen els sinònims de vident, endeví Al llarg de l’evolució del profetisme bíblic, el mot finalment indicà només els homes reconeguts com a autèntics inspirats, que rebien les comunicacions divines també en somnis o en visions, o per inspiració interior, i sovint eren taumaturgs Llur paper fou decisiu en la vida del poble d’Israel La tradició judeocristiana n'ha reservat el nom, ultra…
cànon bíblic
Bíblia
Col·lecció dels llibres reconeguts i acceptats com a inspirats i que constitueixen la llista oficial dels llibres de la Bíblia.
El cànon de l’Antic Testament es formà gradualment al llarg de la història d’Israel La troballa pel rei Josies 621 aC, al temple de Jerusalem, de l’anomenat llibre de la Llei Torà —recopilació deuteronòmica de les tradicions jahvista i elohista— suposà el principi d’un cos oficial de revelació hom el guardava a l’arca de l’aliança, i havia d’ésser reconegut i declarat sagrat pels dirigents religiosos, profetes i sacerdots La Llei fou dividida en seccions, a fi de poder ésser llegida públicament en la seva totalitat en un període de temps determinat en la litúrgia i el culte Gradualment i sota…
xeol
Bíblia
Nom, equivalent als de la regió de l’hades i dels inferns, amb què els hebreus designaven el regne, o lloc de sojorn, dels morts.
Regió subterrània o infraoceànica, els morts hi portaven una existència caracteritzada per la negació de tota activitat i plaer, bé que també entesa sovint com a oberta a l’esperança messiànica Hom no en troba descripcions precises en la Bíblia, però consta que els babilonis el representaven com una ciutat de set portes i set muralles