Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Zacaries
Història
Bíblia
Onzè dels profetes menors.
És autor de la primera part del llibre de Zacaries capítols 1-8, on consten diversos oracles i vuit visions referents a la protecció de Jahvé sobre el poble rescatat de la deportació a Babilònia i la restauració del temple La segona part del Llibre capítols 9-14, anomenada Deutero-Zacaries , és un recull d’oracles apocalíptics de diverses èpoques, alguns dels quals preexílics i d’altres del temps dels Macabeus
querubí
Detall d’un dels querubins que guarden l’entrada principal del palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Bíblia
Esperit celestial (àngel) que forma part del tercer cor de l’ordre angèlic en la jerarquia del Pseudo-Dionís.
El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de…
Daniel
Bíblia
Personatge bíblic, heroi del llibre que porta el mateix nom, segons el qual procedia d’una noble família de Judà, d’on fou bandejat molt jove, en produir-se la invasió de Nabucodonosor el 605 aC.
Romangué definitivament durant quatre regnats a la cort babilònica i persa, on, a causa de la seva intelligència i honestedat, fou posat al capdavant del govern Representa un viu testimoni de fidelitat a Déu i a la llei jueva enmig de la diàspora És incerta la seva existència històrica El llibre de Daniel , inclòs en el cànon jueu entre els hagiògrafs Ketubim i per la tradició cristiana dins el cos profètic darrere Ezequiel , és obra d’un autor desconegut, el qual treballà amb materials existents potser del s III aC i havia redactat el conjunt vers 170-160 aC Escrit en llengua hebrea,…
profeta
Religió
Bíblia
El qui, inspirat per un déu, prediu el futur o revela coses ignotes a la ment.
Originàriament és el qui parla en nom del déu i n'anuncia la voluntat Així, entre els grecs, era el qui interpretava els oracles oracle també entre els hebreus el nabí era bàsicament un visionari extàtic D’ací vénen els sinònims de vident, endeví Al llarg de l’evolució del profetisme bíblic, el mot finalment indicà només els homes reconeguts com a autèntics inspirats, que rebien les comunicacions divines també en somnis o en visions, o per inspiració interior, i sovint eren taumaturgs Llur paper fou decisiu en la vida del poble d’Israel La tradició judeocristiana n'ha reservat el…
exegesi
Bíblia
Disciplina teològica que estudia científicament la Bíblia.
L’exegesi se serveix de ciències auxiliars filologia, crítica literària, crítica històrica, arqueologia, etc i els seus principis són elaborats per l’hermenèutica L’exegesi jueva a l’època del Nou Testament ofereix una triple modalitat la halakà , interessada en els aspectes legals, la haggadà , que cerca de nodrir la fe del poble mitjançant la pregària, i la pešer , que desxifra els texts com si es tractés de visions Els evangelis presenten Jesús utilitzant aquestes tècniques en la lectura de l’Antic Testament L’exegesi de l’Església apostòlica tendeix a una lectura apologètica i…
regne de Déu
Bíblia
Expressió dels evangelis que constitueix el primer nucli de la predicació de Jesús: la bona nova de la proximitat del regne anunciat pel segon Isaïes i pel salm 96, que havia de començar pel judici de les nacions i per l’alliberament del poble; les visions de Daniel n’anunciaven el moment amb imatges.
Jesús, acomodant-se al llenguatge del judaisme, que, per expressar una acció divina, solia evitar els verbs actius i preferia no pronunciar el nom de Déu, no ho anuncià dient que “aviat Déu regnaria”, sinó que “el regne del cel era a prop” Era el gran esdeveniment salvador que Déu estava a punt de dur a terme “Entrar” en el regne vol dir ésser comptat entre els qui es beneficiaran d’aquest esdeveniment un cop complertes les condicions exigides “Posseir-lo en herència” vol dir fruir per sempre dels béns que portarà Fora dels tres primers evangelis, aquest llenguatge arcaic és poc freqüent…
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’…
Bíblia

Pàgina de la Bíblia de Rodes (Èxode 6, 13)
Bíblia
Conjunt de llibres, molts dels quals són tinguts per inspirats, i consegüentment per normatius, per les religions jueva i cristiana. El nombre d’aquests llibres varia segons les diverses religions (cànon).
Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…