Resultats de la cerca

Per extensió, hom també aplica el terme a frases amb d’altres verbs de sentit similar, com semblar i fins i tot a frases que introduiexen un atribut de l’objecte directe aquest llibre, l’he trobat avorrit

Féu estudis de tipus fotomètric i els aplicà a la corona solar i a les imatges estellars Fou l’inventor de la càmera electronogràfica Fou astrònom titular de l’observatori de París, professor del Collège de France i membre de l’Académie des Sciences

L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte adverbis dubitatius a la frase anterior, potser n'és un De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament aleshores, l’articulació d’…

Descobrí sis cometes, entre els quals el 1858 VI Fou un dels primers a investigar els espectres estellars per tal de determinar la composició i altres característiques dels astres A partir del 1864 aplicà el mateix mètode a l’estudi dels cometes, i en conclogué, erròniament, que la matèria de què eren constituïts era en estat gasós

Treballà a l’observatori d’Ujjaen Coneixedor del sistema posicional de numeració amb 9 xifres, emprà també el zero i exposà regles per a operar amb els nombres negatius En el seu llibre Brāhmasphuṭasiddhānta 628 aplicà mètodes matemàtics a l’astronomia i estudià la resolució d’equacions determinades i indeterminades de primer i de segon grau En el Khaṇḍakhādyaka tractava de l’astronomia d’Āryabhaṭa Tingué una gran influència sobre la ciència islàmica

S'aplicà en la determinació de la distància Terra-Sol parallaxi solar Encapçalà l’expedició a Nova Caledònia per observar el pas de Venus pel disc solar, el desembre del 1874 els resultats obtinguts des de diferents punts del planeta donaren al parallaxi solar el valor de 8,88, valor encara incorrecte André s’adonà de l’error causat per la difracció en els instruments i intentà corregir-ho tanmateix no va poder-ho comprovar personalment

Després d’haver descobert un cometa 1811 i d’interessar-se per la meteorologia i el magnetisme, fou nomenat astrònom de l’observatori del collegi de Harvard, del qual fou, posteriorment, el primer director Des d’aquest lloc desenvolupà l’aplicació de la fotografia a l’astronomia, i obtingué la primera fotografia d’un estel Vega, 1850 El 1848, amb el seu fill George Phillips 1825-65 —que el succeí en la direcció de l’observatori de Harvard—, descobrí el setè satèllit de Saturn, Hiperíon, féu estudis sobre l’anell d’aquest planeta i aplicà el cronògraf elèctric a les seves observacions Fixà el…

La morfologia distribueix els mots en diferents classes o categories, anomenades parts del discurs o de l’oració nom, adjectiu, verb, etc, i explica les variacions que poden experimentar els mots per raó dels accidents gramaticals, com gènere, nombre, declinació, conjugació, etc La gramàtica clàssica usava el terme flexió per a designar la morfologia, i es dividia, a més, en dues altres parts derivació o formació de paraules i sintaxi La flexió es definia com tot canvi en la forma d’un mot per a expressar la seva relació amb altres mots de l’oració El terme morfologia , introduït en…

Estudià a Cambridge, i l’any 1675 fou designat astrònom reial L’any següent fou fundat l’observatori reial de Greenwich, i Flamsteed en fou nomenat director, càrrec que ocupà fins que morí Estudià els eclipsis solars i proposà un mètode per a determinar anticipadament les condicions d’observació d’aquests eclipsis des dels diferents punts de la superfície terrestre Perfeccionà els mètodes i els instruments per a l’observació dels estels i aplicà aquestes millores a la correcció i a l’ampliació dels catàlegs d’estels fruit d’aquesta tasca fou el Catalogue and Observations of Stars , publicat l…

El camí que hom segueix normalment és el d’escriure l’equació del moviment per als dos cossos principals, és a dir Sol-planeta, o bé planeta-satèllit, i considerar la influència dels altres astres com a correccions que hom aplica a la solució de l’equació dels dos cossos Per a introduir aquestes correccions existeixen dos mètodes principals el mètode de les pertorbacions generals i el de les pertorbacions especials El primer mètode ha estat emprat des del començament del s XIX, i un dels seus èxits principals fou la predicció de l’existència de Neptú i de la seva trajectòria El…