Resultats de la cerca

Els pronoms demostratius són alhora personals, atès que la indicació de la situació és feta a partir del punt de referència de les tres persones gramaticals les possibilitats de localització es redueixen a les de proximitat o llunyania respecte a alguna d’aquestes persones aquestes cases , aqueixes cases , aquelles cases Les formes demostratives poden significar igualment la identificació d’algun concepte, en assenyalar-lo amb una referència temporal directa, bé que sigui de context i no de temps real Tot anava malament aquella situació no es podia aguantar Hom diferencia diverses…

A Doceo pueros litteras , el verb doceo regeix un complement objecte de persona en acusatiu pueros i un complement objecte de cosa en acusatiu litteras L’acusatiu doble també era emprat en frases on el complement objecte duia un complement predicatiu, tots dos en acusatiu Romani Ciceronem complement objecte patrem predicatiu patriae apellaverunt En llatí eren construïts amb acusatiu doble alguns verbs marcats pel sufix trans- Exercitum Ligerim traducit

El criteri que serveix per a diferenciar-les és semàntic, més que gramatical Així, Ara vol això, ara vol allò és una frase distributiva perquè en la relació entre vol això i vol allò hi ha una alternança, a partir de les formes correlatives araara Per a la construcció dels períodes distributius el català es val de la correlació de formes adverbials, pronominals, etc adés adés, aquí allà, mig mig , o bé la construcció és feta sense cap element especial Vingueren tots alhora, els nens al davant, les nenes al darrere

A Els soldats duien sengles llances , “sengles” és un adjectiu distributiu, perquè indica que “cada soldat duia una llança”

D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí i l' imperfet…

Expressa el grau més alt en comparació d’altres objectes superlatiu relatiu el més eixerit de la colla , o un grau molt alt amb independència de tot altre objecte superlatiu absolut el seu pare és molt savi

Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…