Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
conjunció disjuntiva
Gramàtica
En una relació de disjunció, forma gramatical que serveix de nexe entre els elements de la disjunció.
Així, a la frase Vindré o telefonaré , el contingut disjuntiu és manifestat per la unitat o , que és una conjunció disjuntiva
a
Gramàtica
Preposició.
Usos d’ a Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten L’indret on és o s’esdevé alguna cosa Tenir botiga a la ciutat Viure a València La direcció devers un punt sovint en correlació amb la preposició de Anar a veure una pellícula Els vols diaris a París Anar de Barcelona a Perpinyà El terme final d’un moviment, propi o figurat Arribar al riu Aquest negoci va al desastre En correlació amb de , el terme final d’una distància De banda a banda del carrer 2 Expressa relacions circumstancials de temps que denoten El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa Som…
apòdosi
Gramàtica
Dins una proposició simple, la segona part del període que serveix per a completar el significat de la primera.
Ex en amb grans esforços ho aconsegueixen , “ho aconsegueixen” és l’apòdosi que completa el sentit de la primera part de tot el període
aposició
Gramàtica
En la juxtaposició de dos mots que tenen una mateixa categoria gramatical, el segon d’aquests mots que serveix per a completar el significat del primer.
L’aposició pot ésser de dues classes, segons la manera com és dóna la compleció aposició explicativa , quan no afegeix cap concepte nou a l’element que determina, sinó que simplement explica alguna nota d’aquest ja coneguda la universitat, centre de cultura aposició especificativa , quan no solament explica quelcom del mot determinat, sinó que, essencialment, el concreta, i el diferencia així dels altres elements del mateix gènere el riu Besòs
construcció plena
Gramàtica
Construcció que se serveix de totes les formes lingüístiques útils per a indicar les funcions i els significats que s’hi expressin, sense deixar-ne cap per sobreentendre.
deliberatiu | deliberativa
Gramàtica
Dit del caràcter de la unitat gramatical que serveix per a indicar un contingut amb l’expressió de pregunta sobre ‘‘què cal fer, davant més d’una possibilitat’’.
El subjuntiu deliberatiu és aquell que apareix en un context tot implicant una actitud deliberativa
adverbi
Gramàtica
Categoria gramatical que serveix essencialment per modificar la significació de l’adjectiu, del verb o d’un altre adverbi, ampliant, precisant o matisant el significat del mot que acompanya.
Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…
proposició concessiva
Gramàtica
Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal (generalment, un obstacle al seu acompliment), però que serveix en definitiva per a afirmar l’asseveració de la principal: encara que sigui car, ho comprarem.
És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives adversatiu em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és , i, d’altra banda, amb el de certes condicionals condicional el seguiré si se'n va a la fi del món En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent també l’ús del gerundi…