Resultats de la cerca

L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte adverbis dubitatius a la frase anterior, potser n'és un De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament…

En oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants Els temps del mode subjuntiu són el present i l’imperfet, amb els corresponents temps composts indicatiu

És el mode declaratiu de l’objectivitat, que en oracions subordinades és o pot ésser regit per verbs que expressen certesa, com saber, afirmar , etc, diferentment del mode subjuntiu, que és regit per verbs d’incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i altres de semblants, que expressen, tots ells, una particular actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb Els temps del mode indicatiu són present, imperfet, perfet, futur i condicional, amb els temps composts corresponents

Batxiller en arts el 1424, mestre de les escoles majors de Barcelona, almenys des del 1431, i mestre en arts ja el 1440 Autor d’una gramàtica llatina, Libellus pro efficiendis orationibus , revisada per Pere Joan Matoses i impresa per Joan Gherling a Barcelona el 1468, segons consta al colofó Si aquesta data fos certa, aquesta edició seria la primera producció tipogràfica coneguda a la península Ibèrica i anterior a la impremta veneciana i parisenca Ha estat, però, seriosament posada en dubte i han estat proposades com a possibles dates reals les de 1488 o 1498 l’activitat de…

Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…

A la base d’aquesta realitat hi ha una relació principal/complement l’origen de la qual, segons Albert Sechehaye, és la frase de dos membres La manera d’expressar aquesta relació és donada per l’estructura o sistema de cada llengua Així, en llatí hom usa la flexió en català i en d’altres llengües romàniques, la preposició, i, d’una manera subsidiària, un cert ordre de collocació si la relació és establerta entre dos termes de la mateixa natura semàntica canya de sucre/sucre de canya Els complements més importants són els del verb, als quals cal afegir els del substantiu, els de l’adjectiu i…

D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…