Resultats de la cerca

L’oració o frase passiva correspon, per transformació, a una d’activa el subjecte de l’oració activa s’ha convertit, en la passiva, en subjecte agent introduït per la preposició per el complement objecte de l’activa s’ha convertit en subjecte pacient d’un verb format per l’auxiliar ésser més el participi passat del verb transitiu El director presideix la sessió La sessió és presidida pel director

Doctor de la Universitat de París Autor del Doctrinale Puerorum , 1209, llibre on exposà tota la gramàtica llatina en 2 645 versos hexàmetres i que substituí les gramàtiques usades fins aleshores, el Donat i el Priscià Serví com a text-guia per a ensenyar la gramàtica durant 300 anys Introduït als Països Catalans, perdurà fins als primers anys del segle XVI, que fou substituït per la gramàtica d’Antonio de Nebrija

Es tracta d’una coneixença intuïtiva i inconscient, i la tasca primera del gramàtic consisteix a descobrir-la i explicitar-la Introduït per Chomsky, el terme competència angl competence s’oposa al d'actuació angl performance , o ús de la llengua en una situació concreta Només a través de l’actuació és possible de conèixer la competència La dicotomia competència/actuació suposa un desenvolupament de la dicotomia de Ferdinand de Saussure de llengua/parla, oposant una concepció dinamicogenerativa a la sistematicoestàtica d’aquell en darrer terme procedeix de les idees de Wilhelm…

La morfologia distribueix els mots en diferents classes o categories, anomenades parts del discurs o de l’oració nom, adjectiu, verb, etc, i explica les variacions que poden experimentar els mots per raó dels accidents gramaticals, com gènere, nombre, declinació, conjugació, etc La gramàtica clàssica usava el terme flexió per a designar la morfologia, i es dividia, a més, en dues altres parts derivació o formació de paraules i sintaxi La flexió es definia com tot canvi en la forma d’un mot per a expressar la seva relació amb altres mots de l’oració El terme morfologia , introduït…

L’infix és intercalat entre el radical del mot primitiu i el sufix de derivació pedr-eg-ós Normalment els infixos són partícules buides de significació esdent-eg-at vol dir el mateix que esdentat però a vegades serveixen per a aportar algun matís de distinció o significació ferr i ferr-et-er , amargar i amarg-ot-ejar , enfeinat i enfein-ass-at , etc Els principals infixos catalans són al , all , an , any , ar , arr , ass , at , atx , eg , ell , et , ic , ill , in , iny , isc , iss , itx , ol , oll , on , oss , ot , uc , usc , uss , etc

Els adjectius qualificatius poden ésser qualificatius pròpiament dits que expressen una qualitat i de relació o relacionals , els quals són derivats de substantius i expressen una relació entre el nom qualificat i el nom d’on deriva l’adjectiu, relació que és precisada per l’ús situació universitària , problema lingüístic, crisi econòmica Aquests darrers adjectius poden donar lloc a usos sinònims o complementaris dels del complement del nom introduït per la preposició de crisi econòmica o crisi de l’economia L’adjectiu qualificatiu pot ésser epítet , quan modifica el substantiu…

Usos d’ en Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten allà on és o s’esdevé alguna cosa o el terme final d’un moviment és usada especialment quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals i mai davant noms propis Treballen en un altre camp Érem en mar Els guardem en caixes de fusta No troba sentit en la vida Asseieu-vos en aquell banc Torneu-me en terra Entrar en guerra Han introduït aquest article en el nostre mercat 2 en relacions circumstancials de temps Expressa en quant de temps s’acompleix una acció perfectiva Ho han acabat en un mes,…

Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però…

N'hi hauria hagut de diversos tipus, amb valor consonàntic o laringal laringal