Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
col·lectiu
Gramàtica
Dit d’un terme que, estant en singular, designa una pluralitat d’individus.
Hom diu que un terme en plural o diversos termes reunits és pres en sentit collectiu i no distributiu quan és subjecte d’una proposició indivisa indivís
resultatiu | resultativa
Gramàtica
Dit dels verbs que impliquen un estat present que resulta d’una acció passada, com saber, tenir, viure, quedar-se, per oposició a d’altres verbs que impliquen una acció en curs d’acompliment o una acció momentània, com aprendre, prendre, néixer, venir.
Els verbs resultatius tenen sovint el mateix sentit que els perfets d’altres verbs jo sé suposa jo he après tinc, he pres viu, ha nascut es queda, ha vingut
morfologia
Gramàtica
Part de la gramàtica tradicional que estudia les formes dels mots, independentment de llurs relacions o funcions en la frase o oració, que constitueixen l’objecte de la sintaxi
.
La morfologia distribueix els mots en diferents classes o categories, anomenades parts del discurs o de l’oració nom, adjectiu, verb, etc, i explica les variacions que poden experimentar els mots per raó dels accidents gramaticals, com gènere, nombre, declinació, conjugació, etc La gramàtica clàssica usava el terme flexió per a designar la morfologia, i es dividia, a més, en dues altres parts derivació o formació de paraules i sintaxi La flexió es definia com tot canvi en la forma d’un mot per a expressar la seva relació amb altres mots de l’oració El terme morfologia , introduït en…
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…
participi
Gramàtica
Mode no personal del verb —alhora amb l’infinitiu i el gerundi — en tant que no duu marca de persona.
Ve a exercir la funció d’adjectiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, adjectival i verbal, sintàcticament participa en les característiques de l’adjectiu i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Així, com a adjectiu, el participi pot ésser afectat pels accidents propis de l’adjectiu Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal El participi, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal només l'aspecte verbal el procés de l’acció del verb en el seu terme És una forma de passat En català, les terminacions regulars del participi són -at, -ut i -it…
per
Gramàtica
Preposició.
Usos de per Indica Exemples 1 Allò que serveix de pas Han entrat per la finestra Corrien pels carrers No passeu per sobre passeu per sota fig Passar-li, a algú, una idea pel cap La nova es va escampar per la ciutat 2 El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció Per Nadal, cada ovella al seu corral Pel gener fa fred Vindrem per Sant Josep Em vaig absentar per tres setmanes 3 Allò que serveix per a produir un efecte la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera El van condemnar per traïció Ha estat mort pels seus mateixos partidaris Obrar per…
gramàtica
Gramàtica
Ciència del llenguatge o estudi del sistema d’una llengua determinada.
La gramàtica grecollatina es fonamentà bàsicament en les categories de la lògica, sobretot aristotèlica, i tingué una orientació predominantment normativa Aquest caràcter lògic i normatiu persistí al llarg de les edats mitjana i moderna, fins a l’aparició de la nova lingüística, al s XIX filologia, Grammaire générale et raisonnée, lingüística A més, el terme gramàtica ha estat usat també tradicionalment en un sentit ampli que comprenia tots els aspectes de la lingüística moderna fonologia, morfologia, sintaxi, lexicologia Aquest sentit ampli, amb un nou contingut, és també el propi d’aquest…