Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
adverbi pronominal
Gramàtica
Adverbi que pot exercir la funció de pronom: en, hi, on, aquí, allà, sempre, mai, etc.
possessiu | possessiva
Pronomspossessius
Gramàtica
Dit de l’adjectiu o pronom que indica la possessió, és a dir, que els objectes que determina (en el cas de l’adjectiu) o representa (en el cas del pronom) pertanyen a algú o a alguna cosa o bé hi tenen qualsevol mena de relació.
En català, els possessius són afectats pels morfemes de persona i nombre respecte al subjecte posseïdor, i pels de gènere i nombre respecte a l’objecte posseït Tots ells, llevat llur , anteposats al nom que determinen, han d’anar sempre precedits de l’article Llur es refereix sempre i únicament a més d’un posseïdor Les formes febles mon, ton, son, etc sempre sense article, són usades actualment només en el llenguatge parlat i gairebé exclusivament amb alguns mots de parentiu mon oncle, son avi, sa mare, tes germanes
proposició consecutiva
Gramàtica
De dues proposicions encadenades, la que assevera un fet presentat com a resultat o inferència del fet asseverat per l’altra.
En No em vol escoltar i doncs no insisteixo, la segona proposició és la consecutiva Però molts gramàtics parlen en aquest cas de proposició illativa i reserven el terme de consecutiva per a les construccions que contenen un element adverbial de manera, però bàsicament intensiu o quantificador van carregar tant, que es va trencar el cable i que pot restar implícit, mentre que la conjunció que apareix sempre estava nerviós que li tremolaven les mans Construïda amb el subjuntiu, una consecutiva d’aquest tipus s’aproxima molt a una proposició final sempre parla de…
qual
Gramàtica
Pronom relatiu o explicatiu (precedit sempre de l’article definit) amb què hom pot substituir normalment que, qui o què quan són explicatius (no especificatius).
La substitució sol ésser freqüent quan el relatiu és molt allunyat del seu antecedent o també quan cal més precisió
invariable
Gramàtica
Dit del mot que no admet variacions flexives.
En la terminologia gramatical tradicional, adverbis, preposicions i conjuncions són sempre invariables
determinant
Gramàtica
Element que, en la determinació, funciona com a complement d’una altra unitat.
Des del punt de vista de la significació, el determinant aporta sempre alguna nota nova al determinat
aorist gnòmic
Gramàtica
En grec, aorist que expressava una veritat reconeguda, sense referència temporal.
En català també hom pot dir els homes foren o han estat sempre així , bé que en aquest cas hom sol usar el present els homes són així
oració temporal
Gramàtica
Modalitat d’oració subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple (Així que puguis, avisa’m. No s’ho creia fins que el va veure).
Les oracions temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat, posterioritat o reiteració d’accions respecte a les que expressa el verb de l’oració principal Són introduïdes mitjançant les conjuncions o locucions conjuntives temporals quan, així que, mentre, mentre que, llavors que, tan aviat com, tot seguit que, des que, d’ençà que, cada vegada que, sempre que, abans que, després que, fins que
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí…
Yonà ibn Ǧannāḥ
Gramàtica
Gramàtic jueu.
Estudià a Còrdova i a Lucena Des del 1012 exercí la medicina a Saragossa Fou un dels deixebles més destacats de l’escola de gramàtica i de lexicògrafs iniciada per Menahem ben Saruq i per Ḥagyuǧ, i deixeble directe d’Iṣḥaq ben Chicatella Escriví sempre en àrab, sota el nom d’Abū-l-Walīd Marwān La seva obra cabdal fou la Investigació detallada , traduïda en dos volums a l’hebreu per Yehudà ibn Saul ibn Ṭibbōn