Resultats de la cerca

Ex en el que volia no era just , “no era just” és l’apòdosi que contribueix a donar sentit a la primera proposició Normalment, però, aquest terme és usat només en les proposicions condicionals, on representa la proposició principal que completa el significat de la subordinada condicional Ex en si et portes bé, sortirem , “sortirem” és l’apòdosi, complement del sentit de la condicional si et portes bé Allò que l’apòdosi completa rep el nom de pròtasi

La disminució, generalment quantitativa casa caseta, pot indicar uns altres matisos, com ara afecte mare marona, llàstima dona doneta, ironia home homenet Sovint un diminutiu perd el significat de disminució i esdevé independent semànticament forca forquilla

Normal en indoeuropeu, en grec tingué una àmplia aplicació, i en llatí es mantingué amb un ús molt restringit En català n'hi ha restes, per exemple, en la forma ambdós , amb el significat inequívoc de “tots dos”

En el conjunt de la proposició composta, el període condicional és dependent d’aquell del qual indica la condició, bé que, pel que fa al significat, representi evidentment una limitació quant a la proposició de la qual depèn Normalment la proposició condicional rep també el nom de pròtasi, i la proposició que la regeix, el d'apòdosi

Els pronoms representen diverses característiques constitueixen una sèrie de sistemes morfològics tancats la majoria prenen morfemes de gènere i nombre, com els noms, i alguns són del gènere neutre en alguns usos poden neutralitzar l’oposició de gènere en singular en el discurs poden funcionar indistintament com els substantius, adjectius substantivats, adjectius o adverbis semànticament, no tenen significat ple, si no és relacionat amb el context Segons el mode de significació, els pronoms es poden agrupar en indicadors del camp referencial personal, possessiu, demostratiu,…

Les més importants són les perífrasis verbals o conjugacions perifràstiques , que consisteixen en la unió d’un verb auxiliar o modificatiu i l’infinitiu, el gerundi o el participi del verb que conté el nucli del significat En aquestes perífrasis el verb auxiliar sol perdre la significació particular i gramaticalitzar-se en la funció d’auxiliar En català, és típic l’anomenat perfet perifràstic perfet Les perífrasis de verb auxiliar més infinitiu tenen un caràcter progressiu haig d’anar-hi les de verb auxiliar més gerundi, duratiu anem fent les de verb auxiliar més participi,…

Aquesta oposició pot ésser parcial o total si és parcial, la coordinació adversativa és restrictiva o bé correctiva ha plogut poc, però hem salvat la collita si l’oposició és total, la coordinació adversativa és exclusiva no estic content, sinó trist L’oposició restrictiva o parcial no expressa incompatibilitat en el judici de la primera proposició l’oposició exclusiva o total expressa una incompatibilitat entre les dues proposicions Sempre, però, les proposicions coordinades adversatives van unides per una relació d’oposició o contrast, oposició o contrast que pot ésser gramatical quan una…

L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte adverbis dubitatius a la frase anterior, potser n'és un De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament aleshores, l’…

Ex en amb grans esforços ho aconsegueixen , “ho aconsegueixen” és l’apòdosi que completa el sentit de la primera part de tot el període

L’aposició pot ésser de dues classes, segons la manera com és dóna la compleció aposició explicativa , quan no afegeix cap concepte nou a l’element que determina, sinó que simplement explica alguna nota d’aquest ja coneguda la universitat, centre de cultura aposició especificativa , quan no solament explica quelcom del mot determinat, sinó que, essencialment, el concreta, i el diferencia així dels altres elements del mateix gènere el riu Besòs